A FONDO

El foc i la festa

Iniciem el cicle festiu de Sant Antoni a les nostres comarques, on es viu al màxim aquesta festivitat

José Martí

José Martí

S’inicia el cicle festiu de Sant Antoni a les nostres comarques. El divendres a la nit vam estar a Forcall. Una cita ineludible d’aquest cicle festiu que està present a tota la província, però que té un caràcter molt específic a la comarca dels Ports. Després de fer entrega del merescut premi del Cremaller als masovers del poble, vam tenir ocasió de seguir la Santantonà amb els dimonis, botargues, deambulant pels carrers, pujant als bacons i fent malifetes. Tot el recorregut el passen colpejant a Sant Antoni i Sant Pau, fins que a l’arribar a la plaça els fan entrar a l’interior de la barraca, la foguera, i quan els sants ixen es llancen a terra. Tota una sèrie de rituals que es retrotrauen antiquíssimes celebracions paganes, que com molt bé ens explicava el seu alcalde, Santi Pérez, de segur han de veure amb la fertilitat dels camps, de la terra i del bestiar. I al final, com sempre, la foguera i el foc. Primer, vam passar per baix, no ens ho podien perdre, prèviament les tres voltes al maio, arbre central que estructura la foguera, i l’expressió d’un desig. Després, el cremaller pren foc i la barraca es crema, amb celeritat i força. Les flames amb mig de la nit t’atrauen, absorbeixen la mirada i deriven el pensament a l’íntima i intensa relació que a les nostres terres hi ha entre el foc i la festa.

No hi ha festa sense foc. El foc s’uneix indissolublement a la festa: Sant Antoni, les Falles, les Fogueres de Sant Joan, el bou embolat, els castells de foc, la cremà del Ninot de Carnestoltes... Tots els focs són el foc. En el foc mòbil, neguitós, inquiet es fa flama present i viva l’esperit obert, gojós i únic de la festa. Per què eixe lligam entre festa i foc?

Heràclit, un important filòsof grec, deia que en ell, en el foc, estava el principi de totes les coses i de segur que el foc seria un dels primers deus. Motius no els faltaven als nostres avantpassats per a pensar-ho: ell els donava tot el bé que es podia imaginar: llum i calor. El foc és element civilitzador per excel·lència. Un bellíssim mite grec, el de Prometeu, ho expressa de forma excel·lent identificant foc i logos, foc i raó. En furtar el foc als déus, els hòmens conquerim allò que ens farà pròpiament humans: el saber i la racionalitat.

El primer acte pròpiament cultural

Des d’un punt de vista històric, dominar el foc, fer-lo nostre, utilitzar-lo va ser el primer acte pròpiament cultural que vàrem fer. Amb el domini del foc naix tot el que ara som: el progrés, la civilització, la cultura... En definitiva, la humanitat. Cap element natural ens ha ajudat tant, però també pot mudar-se en enemic perillós i mortal. Per això guardem amb ell una relació ambigua i bivalent que junta admiració i por, afectivitat i respecte, voler i no voler. Ens atrau i al mateix temps ens allunya, ens crida encisador i ens crema. Resulta, a la vegada, atraient i repulsiu. Quin xiquet o xiqueta, entre ingenu i expectant, no s’ha cremat alguna volta, volen saber que és allò lluminós, roig, inquiet i sense cos que diuen foc?

Tal vegada, alguna part d’aquesta duplicitat en les relacions ésser humà-foc es fa present en la festa. El celebrem com a divinitat per a mitjançant el ritual festiu fer-lo nostre, tindre’l com amic i no com adversari, que ens guarde i no que ens destruïsca, que ens acompanye... «El foc fa molta companyia». Quantes vegades no haurem sentit aquesta frase dels llavis dels nostres vells davant de la llar, acollidor i pròxim, en les gelades nits de l’hivern!

Els antropòlegs diuen que l’origen de totes aquestes festes estan en les antigues celebracions dels solsticis de l’hivern i de l’estiu. I de segur, raó no els falta. El cristianisme va saber reconduir molt bé les festes paganes i fer de santes i sants una sort de politeisme de baixa intensitat que també recorda als clàssics llars romans protectors de la casa i els béns. Doncs que aquests caps de setmana de gener, el foc de Sant Antoni ens il·lumine i protegisca a tots i totes que falta ens farà. Bones festes.

President de la Diputació de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo