La perversa burocràcia

Tots la patim. Tal vegada algun privilegiat no ha de passar per les seues teranyines. Però la vida de la ciutadania està marcada, i no d’ara, sinó des del Neolític, pels inconvenients que el sistema de control que els estats imposen sobre els seus habitants, marca les nostres vides. D’una manera o una altra aquest control és variable i pot ser més o menys efectiu. Això depèn de la fortalesa de l’estat, de la complexitat d’aquest i de les seues xarxes. De burocràcies n’hi han aparegut al llarg de la història de moltes i variades maneres.i ha major o menor burocràcia. I més perversa o un punt més benèvola. Però sempre domina i imposa. Estem però, tan acostumats a ella que, si no ens afecta de forma directa i contundent, no en parem compte. Ella va pel seu camí i mentre no et poses en el seu territori, tot rutlla amb certa normalitat. Però ai! si hem de passar a dependre d’ella! Això ja són figues d’un altre paner.

És el cas que des de fa un cert temps, a partir especialment de la nefasta pandèmia, però que ja abans prenia embranzida, les formes de relacionar-nos la ciutadania amb l’estructura social formal, han anat fent-se més grans i més complicades. Fins arribar al punt on, com qui no vol la cosa, els problemes del tracte amb la burocràcia han esdevingut pitjor. Poc importa que, des dels diferents estaments de l’estructura política proclamen dia darrere dia que tot és més fàcil. Que posen al nostre abast tota mena de facilitats i encants. No és cert. És mentida.

Fa uns dies va aparèixer en premsa, en la local, ací al Mediterráneo, però també en la de fora, els problemes que tenen els immigrants per omplir la paperassa, los papeles que en diuen. Concretament ací a Castelló es pot veure en el bloqueig que pateix el servei d’estrangeria. Obtenir una cita prèvia fins i tot on line, tal i com diem ara, per aconseguir treure el NIE és una missió impossible. Sembla que ni Indiana Jones ho aconseguiria. I no convé fer broma amb aquestes coses. Perquè en el problema rau una concepció per part de l’estat excessivament paternalista, per no dir de menyspreu. I estem parlant de la vida de gent com el lector o la lectora. Persones com nosaltres, només que nascudes en un territori que no és aquest. Tan simple com això.

I si un entrebanc qualsevol es posa entre nosaltres, els que tenim DNI, i la burocràcia, això no serà sinó un petit inconvenient. Però per a moltes de les persones que han de fer cues desgraciades davant la seu d’alguna administració a les que han d’acudir, principalment a la d’estrangeria, el fet esdevé d’una importància vital. Sí, vital.

El sociòleg alemany Max Weber, que va estudiar el tema de la burocratització, tant potent des de sempre al seu país, va acabar advertint que un excés d’afany en el control i una manera massa estricta de les normes, ens pot fer caure en un món d’una foscor gelada. Que aquestes paraules isquen d’una persona tant clarivident i que coneixia el tema de prop, ens ha de fer pensar.

Tal vegada que ara disfressem aquesta foscor amb un toc de tecnologia i fins i tot indicant-nos que aquesta forma d’actuar dels poders és una manera de controlar per a que tot vaja per bon camí i no hi haja nepotisme, perversió o pura i simplement males pràctiques.

Tot això queda molt bé. Però no ens enganyem: hi ha un excés de burocràcia i aquesta afecta, com sempre als més desvalguts.

Sociòleg i traductor

Suscríbete para seguir leyendo