AL CONTRATAQUE

El gènere als carrers de Castelló

Francesc Mezquita

Francesc Mezquita

La qüestió de gènere es pot aplicar als noms dels carrers de Castelló i esbrinar en la nostra història. Vicente Gimeno Michavila va publicar l’any 1930, la vespra de la República, Las calles de Castellón obra premiada en els jocs florals de Lo rat penat de València, però escrita en castellà. En ella fa recompte dels carrers de la ciutat amb explicació dels personatges als quals es dediquen.

Aleshores Castelló tenia 36.781 habitants, els quals vivien en 241 carrers o places, dels quals apareixen 124 noms d’homes i 9 de dones, els noms de les quals són aquestes: Amalia Fenollosa, Concepción Arenal, Maria Egual, Isabel Ferrer, Isabel la Catòlica, la reina Maria Cristina, Maria Breva, Agustina d’Aragó i santa Bàrbara. El 93,3% d’homes i el 6,7% de dones.

El seu net, el que fou alcalde de Castelló, José Luis Gimeno Ferrer, publica 72 anys més tard l’obra Las calles de Castellón, el mateix títol, una actualització, com diu José Mª Mulet en la presentació, no debades moltes explicacions són reproduïdes literalment i altres noves de personatges polítics de la història, estan esbiaixades d’acord amb el pensament de l’autor i segons el meu parer no haurien d’aparèixer en els llibres de text d’història de l’alumnat actual.

En aquest llibre, del qual s’agafen les dades el 1990, hi ha 865 carrers per una població de 135.857 habitants, i apareixen 315 noms d’homes i 20 de dones, amb percentages semblants a 1930: 94% d’homes i el 6% de dones. Respecte a les últimes, han desaparegut la reina Maria Cristina i Maria Breva i s’han afegit les escriptores Conxa Espina i Rosalia de Castro, a més de sis santes: santa Águeda, santa Catalina, santa Clara, santa Cristina, santa Llúcia i santa Rosa, i cinc monges , la mare Teresa de Calcuta, la mare Vedruna, mare Teresa Gonzalez Yuste, mare Teresa Sales Belenguer i mare Rosa Mª Molas. També la reina Isabel II.

171.857 habitants

L’any 2022, Castelló tenia 171.857 habitants. El llistat de carrers ha augmentat perquè s’han inclòs els camins de la ruralia, per tant aquesta dada no és comparable amb les anteriors, però sí que es pot comptabilitzar els noms dels carrers d’homes i dones (gràcies, Jaume). Han aparegut 386 noms d’homes i 41 de dones, que representen el 90,7% i el 9,3% del total d’ells, respectivament, per tant a primera vista ha hagut un augment significatiu de dones des del recompte anterior de 1990. Sobre els noms de dones últims s’han incorporat Amalia Abad, Carmen Albert, Cristina Alloza, Amalia Ferrer, Beatriz Gutman, Carmen Morelló, Carmen Noguera, Carmen Nonell, Clara Campoamor, Empar Navarro, Isabel Clara Simó, Josefina López, Josefina Tárrega, Mariana Pineda, Mª Dolores Boera, Matilde Salvador, Matilde Escuder, Eladia Pedrós i Palmira Pla. Escriptores, polítiques, benefactores, artístes, científiques i d’altres ocupacions que han engrandit el nomenclàtor de carrers tractant d’equilibrar una mica les xifres aclaparadores d’abans.

És per tant innegable que la designació de les dones ha patit un dèficit considerable. El fet de què en 1990, la majoria de dones eren santes i monges és un exemple del caràcter dels primers anys de la democràcia i el pes de l’herència franquista en estreta convivència amb els valors de l’església. Es què no existia la societat civil? On quedaven les professions liberals exercides per dones? S’havien oblidat de la resta de les dones treballadores?

No s’hauria d’oblidar que la designació del nom d’un carrer per a una persona és un honor, sobre la qual no hauria d’haver cap dubte. En una societat democràtica el comportament social i professional de la persona hauria d’anar a l’uníson dels valors i les virtuts defensats pel sistema.

Catedràtic d’Història

Suscríbete para seguir leyendo