"Endavant Esports", endavant

No recorde l'hora amb precisió, però era poc després de dinar, l'ajuntament estava buit, i el silenci s'imposava al permanent murmuri d'anades i vingudes dels matins. Jo treballava al meu despatx de Vicealcalde, quan va sonar el meu mòbil. Era un número ocult. Quan vaig demanar qui era, em va contestar el Sr. Fenando Roig, preguntant si estava al meu despatx, un poc descol•locat vaig confirmar. "Espera'm, ara anem". I van vindre. Sí. Ell i el Sr. Llaneza (que en pau descanse, i com diria el poeta, "un hombre en el buen sentido de la palabra, bueno").

Estaven molestos amb el govern municipal, perquè havíem qüestionat la idoneitat del fet que el Villarreal CF, celebrés a la plaça Major de Castelló La inauguració oficial del Torneo Nacional Pamesa Liga Promises, retransmés en directe per TVE. Hi havia un acord amb el PP que venia de perdre les eleccions, i del que no havíem estat informats. El traspàs de poders simplement no va existir. Quan el Pacte del Grau va arribar al govern, les coses les vam haver de descobrir tots sols, obrint calaixos, obrint finestres i alçant catifes.

El cas és que en aquell moment del 2015, el club de la ciutat, el CD Castelló, vivia una crisi institucional greu, i bona part del seu accionariat i una sòlida majoria de la seua afició, vivia la situació amb una enorme tensió emocional. A nosaltres la idea que l'equip de la ciutat veïna, amb una consolidada posició en primera divisió, vingués a la nostra ciutat (i no a la seua com desitjava el seu alcalde) resultava improcedent, i sobretot, podia ser la metxa que encengués un polvorí incontrolable. Alguna gent ho entenia com una provocació.

A Fernando Roig també li havia molestat un tweet meu on em queixava que el PP hagués donat el vistiplau, i no ens n'hagués informat. Li van ofendre les formes. Ho puc entendre, no sempre he estat elegant en les xarxes.

Vam parlar, li vaig explicar la nostra posició. La difícil justificació que es fes a Castelló per la rivalitat descompensada entre els clubs. El temor que en plena emissió en directe es colés a la plaça algun grup d'aficionats, que en aquells temps ja havien protagonitzat episodis d'alta tensió, amb alguna pancarta inapropiada, que acabaria veient tothom a la TVE, i que això no representava a la nostra ciutat, ni feia cap bé al Villarreal. El Sr. Roig em va dir que si no volíem al seu club a Castelló, suposava que tampoc no voldríem els seus diners ajudant als clubs de la ciutat, i m'advertí que es planejava retirar-los. He triat conscientment el verb advertir i no el verb amenaçar, perquè jo no em vaig sentir en cap moment amenaçat. Aquella primera reunió educada, però tensa, acabà sense acord.

A partir d'aquell moment, Enric Porcar, regidor d'esports va començar les gestions de conciliació, i no massa després, es va produir una nova reunió amb els mateixos protagonistes, però esta vegada al despatx de l'alcaldessa i amb la seua presència. La reunió va ser amable i cordial, malgrat les discrepàncies que ens havien dut allí. Finalment, aquell acte de la discòrdia, es va celebrar a Vila-real amb la satisfacció de l'alcalde veí, i El Villarreal CF, a través del seu programa de mecenatge Endavant Esports, va continuar donant suport a equips com el Playas de Castellón, el TAU Castelló o el Bisontes, i fins a catorze clubs. Que tantes vegades ens han alegrat amb grans triomfs.

L'anunci fet esta setmana de festes per part del Sr. Roig, de retirar les ajudes, no sé si posa en perill la pervivència d'estos clubs, però òbviament dificulta, i molt, la seua gestió, i amb ella els seus resultats.

L'agenda d'un polític ha de ser pública, per tant, no desvele cap secret, explicant ara i ací, el que passà aleshores i allà. Però ho pose d'exemple per a dir que si en aquell moment, vam saber trobar una solució, ara, cal que torne a trobar-se. Una maldestra gestió no pot posar en perill, tants èxits esportius, de tanta gent que entrena dur cada dia, per dur a Castelló al pòdium.

Suscríbete para seguir leyendo