Necessitem bons sacerdots

Els Grups Sinodals de les nostres Parròquies i el mateix Document Diocesà de Síntesi feien patent la crítica a moltes actituds clericals gens afavoridores de vitalitat eclesial. També el Document de Treball per a l‘Etapa Continental recull i destaca aquestes mancances.

Aquesta crítica l’hem d’assumir de manera semblant a l’Acte Penitencial en la Missa: abans de Celebrar l’Eucaristia, ens cal reconèixer els nostres pecats.

Només reconeixent-nos pecadors, davant Déu i els germans, estarem en condicions d’escoltar Déu que ens parla, d’oferir-li el do d’un cor obert als germans, i de rebre’l com l’Aliment diví per a la nostra vida cristiana. A continuació ja podem proclamar que l’Església de Crist no es pot construir sense el Ministeri presbiteral dels qui, cridats pel Senyor, porten aquest tresor en gerres de terrissa (2Cor 4,7). Sabedors de què tan greu error és creure que la persona del prevere és el tresor, com oblidar que en les seves mans Déu diposita tresors de gràcia a favor de tots els fidels.

Necessitem sacerdots que siguin ministres de comunió eclesial i motor de sinodalitat en les seves Comunitats afavorint la participació activa dels religiosos/es i laics/laiques, cadascú amb els carismes rebuts en el Baptisme.

Necessitem sacerdots que, ben arrelats en la sana i santa Tradició viva de l’Església visquin oberts al nou alè de l’Esperit.

Necessitem sacerdots que, des de la seva humilitat personal, sàpiguen atreure joves a fer l’opció pel Sacerdoci Ministerial: Aixeca’t i posa’t en camí.

Necessitem sacerdots amb el carisma de la fortalesa que, enmig d’un ambient cada dia més hostil, transmetin amb pau el testimoniatge feliç de què val la pena dedicar la vida a la causa de Crist.

Tots els batejats i incorporats a Crist, som cridats a viure com els qui són de la Llum tenint en compte que els fruits que neixen de la Llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat.

Administrador diocesà de Tortosa

Suscríbete para seguir leyendo