Creus i mitges llunes a la plaça

 El dijous 25 de d’aquest maig i a la Llotja del Cànem de Castelló, i a les 19.00 de la vesprada, es presenta el llibre de Francesc Navarro i Ventura Introducció a la simbologia religiosa en els àmbits públics, la temàtica del qual és d’actualitat palpable arreu dels països de tradició cristiana occidental: la presència de símbols religiosos en els àmbits públics, es a dir, per exemple, el carrer, l’escola, l’ajuntament o els avions de la companyia aèria amb la qual creuem el cel. L’arribada als països occidentals de milers de persones amb altres religions i costums origina alteracions socials, incidències i conflictes que acaben en els jutjats. Això a Baviera, al Regne Unit, a Bèlgica, a França, als Estats Units o a Castelló. La societat on vivim ja no és monocromàtica com ho ha estat durant segles. La multiculturalitat suposa també varietat de religions i credos, inclosos els de ateus i agnòstics. D’això, i des del punt de vista jurídic, se n’ocupa el jubilat castellonenc Navarro.

L’embrió d’aquest llibre va ser un treball acadèmic en la Universitat Abad Oliva amb el qual l’universitari Navarro tingué una bona nota

Francesc Navarro i Ventura —Paco Navarro, el fill del rellotger del Raval de Sant Roc— és ben conegut a la capital de la Plana entre la gent que passeja i camina per la muntanya castellonenca. Durant molts anys ha estat el capdavant del Centre Excursionista de Castelló, lloable entitat a la qual s’han acostat durant més de mig segle tots aquells que s’estimen la terra que xafen, els nostres costums i la llengua pròpia i històrica dels valencians. El que, potser, desconeix molta gent que no sap d’empreses ni negocis, és que Paco Navarro és home de gestió i administració, que és llicenciat en Dret – els seus estudis jurídics els va començar a la Universitat Jaume I, universitat pública de Castelló i aconfessional,  i els va finalitzar en la Universitat Abad Oliva de Barcelona, universitat privada i confessional. L’embrió d’aquest llibre va ser un treball acadèmic en la Universitat Abad Oliva amb el qual l’universitari Navarro tingué una bona nota, fa d’això unes quantes dècades; el llibre ara és el resultat de dos anys d’estudi i feina d’un pensionista que no acaba de jubilar-se. I aquest llibre és alhora el resultat de l’interès de la Universitat Jaume I per tal de publicar-lo, i posar-lo a l’abast dels nostres joves universitaris que estudien Dret, com igualment d’aquells que no estudien Dret. Hi ha raons sobrades.

Aspectes a destacar

En primer lloc el llibre té una lectura assequible a tothom. És cert que, normalment, el llenguatge jurídic, sempre denotatiu, condueix a l’avorriment. Tanmateix no és el cas de l’obreta jurídica de Navarro. Malgrat els citats de judicis, lleis, constitucions i sentències, Navarro ha fet, treballant-lo de valent, un text fluid de lectura amena. No és poca cosa, ans al contrari. La gran quantitat d’exemples amb els quals argumenta al voltant de la problemàtica de símbols religiosos en la vida pública, afegeixen de la mateixa forma amenitat a un text, i acosten el contingut al lector.

En segon lloc —i tot i que en el llibre es posa de rellevància la problemàtica de la simbologia religiosa en l’àmbit públic des de la Segona República Espanyola fins avui en día—, el text de Navarro no es tanca en localismes estrets, limitats a la nostra geografia valenciana o castellonenca. L’autor s’enfila a lo llarg i ample de la geografia europea cercant la sentència, judici o declaració institucional de organismes jurídics europeus fonamentalment. No perd el fil conductor d’allò que ens planteja fixant-se en una creu sense relleu històric ací o un mocador musulmà per aquell altre costat. La lectura del llibre la veuria molt prop el berlines que s’assabentà de que un grup antisemita havia agredit a un del rabins de la sinagoga principal de la capital alemanya, perquè portava el cap cobert amb la quipà. A la Turquia d’Erdogan o al Marroc de la dinastia alauita, països tradicionalment amb diversitat religiosa i convivència pacífica en la diversitat, la lectura d'aquest llibre interessa tant com en Alemanya. I podríem fer una llarga llista de països, els quals tenen la mateixa problemàtica respecte als símbols religiosos en la vida pública com tenim a Castelló o al Mas de les Oronetes.

A la Turquia d’Erdogan o al Marroc de la dinastia alauita, la lectura d'aquest llibre interessa tant com en Alemanya.

En tercer lloc, no voldria deixar a banda el valor didàctic de l’obra de Navarro. En realitat va ser eixe aspecte didàctic el que va atraure la meua atenció quan vaig llegir l’esborrany del llibre. El lector —universitari o no— té l’oportunitat i per a sempre de conèixer a fons i amb claredat el que es una societat o estat laics, un estat o una societat confessionals o no, un estat secular, un estat teocràtic o un estat anticlerical, i altres conceptes semblants. No es massa poc quan tantes vegades parlem d’eixos temes sense distingir amb claredat de que parlem exactament.

Encara que exactament caldria finalitzar aquesta ressenya agraint el treball de l’estudiós Navarro; agraint l’interès de les Publicacions de la Universitat Jaume I, que ha editat el llibre, i agraint de manera anticipada l’atenció dels futurs lectors.