Cridats a ser terra bona

"Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen sinó que ameren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dona el gra per a la sembra, així serà la paraula que surt dels meus llavis": la 2ª part del llibre d’Isaïes havia començat (Is 40,1s) convidant el profeta a obrir en el desert una ruta per al Senyor per fer possible la vinguda de Déu al món omplint-lo de la seva presència. Avui la 1ª lectura recorda com la paraula del Senyor garanteix l’acompliment de tot allò que Ell ha anunciat. Però la comparació entre la pluja i la neu de què parla el profeta i la paraula sembrada de què parla Jesús té un element diferenciador: neu i pluja segueixen l’automatisme de les lleis de la natura però l’eficàcia de la paraula sembrada depèn radicalment del receptor.

Amb la paràbola del sembrador Jesús respon a l'interrogant de sempre en l’anàlisi dels resultats de l’acció apostòlica: per què una mateixa llavor, sembrada per un mateix sembrador amb un mateix interès, produeix rendiments tan diversos? La qüestió de sempre es plantejaria ja durant el Ministeri de Jesús: per què, escoltant el mateix missatge del Mestre de Natzaret i veient els mateixos miracles, uns sí creien en Jesús i altres no?

Per què uns sí creuen en Crist i d’altres no? Testimonis positius de vida cristiana exemplar són a l’abast d’uns i altres. Anti-testimonis de membres de l’Església són coneguts per uns i per altres. Quin és l’element diferenciador? No ho és la llavor ni el sembrador, sinó la terra on hi cau la llavor. La manca de fruits s’explica primer per l’acció del Maligne que els pren la llavor sembrada en els seus cors. La confiança filial en la força de la provident acció amorosa de Déu no ens ha de fer oblidar la necessària precaució davant les seductores insídies del Temptador.

Que la Mare de Déu del Carme ens porti per les ones de la mar mirant no tant per l’èxit del nostre apostolat sinó per la fidelitat a la nostra missió.

Administrador diocesà de Tortosa

Suscríbete para seguir leyendo