Sense consultar-nos, imposaren a tots els habitants del País Valencià, una decisió presa a Madrid, els símbols: la senyera, bandera local de la ciutat de València com a senyera de tots, el himne el de l’exposició de valencià de 1909, i la denominació del territori. Però no pogueren fer res amb la llengua: el català. Per això els que amaguen el seu odi i frustració en la gramàtica ho intenten una i altra vegada.
Aprofitant l’avinentesa, ja que volen canviar l’estatut per la qüestió lingüística, una vegada obert el meló, podríem tornar a discutir el tema de les senyes d’identitat. De veritat, açò està per damunt de la meua capacitat mental. Jo, com el conseller de cultura o el d’educació, no soc lingüista, i el meu nivell cultural és el que és. No dubte de les seues no demostrades capacitats polítiques, sino de la sinceritat dels seus actes. Els seus coneixements de filologia, segons diuen estan mes be tirant a primer d’ESO. els experiments és millor fer-los amb aigua gasejada.
No es aconsellable que les autoritats pregonen el seu deler d’incomplir les normes legalment establides com insinua el torero. Si corre la veu podríem deixar de pagar impostos. Cada vegada que el govern de la Generalitat Valenciana canvia a mans de partits de dreta, es posa en dubte entre altres la qüestió lingüística amb una única i exclusiva motivació: crear una situació de inestabilitat en la societat i un enfrontament amb Catalunya. Aquesta vegada a més a mès, amb l’entrada de Vox arran del acord de l’hora i mitja, han posat a la rabosa a cuidar del galliner, i de moment l’escarotat. Hi havia poc que acordar, perquè sempre han estat d’acord. Ara, Vox necessita fer-se notar, i res millor que originar desfici, i inseguretat.
Un tarrós
Que una autoritat que gestiona un departament de la Generalitat diga que a ell no li afecta el que diga la llei i que per tant escriurà com li vinga en gana, demostra que es un tarrós, tal i com anomenaven al meu raval de Castelló, a una persona rústica, mancada d’instrucció i educació, els castellans solen dir «palurdo»; i més si la seua incompetència oficial es agricultura.
El nostre Senyor, quan va voler mostrar el seu poder en el cas de la construcció de la torre de Babel, simplement va canviar les llengües. Eixe acte va fer que la societat que construïa el seu futur, es fragmentara i començara la diàspora. Es això el que volen aquells que ara ostenten el poder en la Generalitat. Es eixa la seua forma de mostrar el seu poder d’origen diví del qual es creuen investits. Crear una fragmentació lingüística catalana fins aplegar a un punt en el que el català amb les seues variants parlades desapareixeria. No els importa si amb això destrossen la nostra dolça parla: és l’estratègia de terra cremada. És una llàstima que com escric en català aquesta gent no entendrà el que he dit.
