Cos de ciutat. Cor de poble. El cos necessita que el cor bombege la sang necessària per a funcionar. El cor no té sentit sense un cos que li done vida. Això és Vila-real. Una simbiosi quasi perfecta entre l’ànima de poble i el cos de ciutat que ens defineix i que està a la base de l’èxit que Vila-real ha tingut sempre, de la mà de la nostra gent, les nostres empreses i de les nostres entitats, moltes d’elles centenàries.
Res, cap entitat i organització, arriba a sumar més de 100 anys si no és útil a la societat en la que s’insereix, si no és capaç d’avançar i evolucionar amb ella. A Vila-real, fent gran el cor de poble del que tan orgullosos ens sentim, comptem amb moltes agrupacions i entitats que han superat ja el segle de vida. Una mostra inequívoca de la seua capacitat de representar el sentir dels vila-realencs i les vila-realenques al llarg de diferents moments de la història. Una d’elles, particularment especial per a tota la ciutat pels valors que sempre ha representat i el dinamisme que ha impregnat al nostre poble, és la Congregació de Lluïsos, que en aquests dies celebra les seues festes anuals i la commemoració del seu 150é aniversari.
Nascut d’un grup de joves inquiets i compromesos amb els valors cristians i amb la Vila-real de 1873, Els Lluïsos han sabut mantenir intactes aquestes premisses al llarg de segle i mig de vida: fe i empenta, joventut, alegria, per fer moure i avançar a Vila-real. Premisses a les que devem la creació de moltes altres activitats o entitats centenàries que han vingut després. La mateixa Cooperativa Catòlica-Agrària i Caixa Rural Vila-real o Els XIII tenen en els seus orígens fundacionals la llavor que van plantar aquells joves membres de San Elías que, l’1 de gener de 1873, signaven la fundació dels Lluïsos. Ja en els seus orígens, amb un centenar de congregants, es veia que la nova agrupació naixia amb ganes i amb força per a deixar empremta. I quin dubte hi ha que ho han aconseguit, sota la direcció de persones extraordinàries com ho va ser un dels seus directors més enyorats, mossén Serafín, de qui tots recordem la humilitat i entrega amb què tractava els joves; mossén Ballester --que dóna nom a la plaça on se situa la seu social-- o el mateix cardenal Tarancón.ui, amb la direcció de mossén Javier Aparici i la presidència de Javier Andreu, amb un equip de joves entusiastes i implicats en fer millor cada dia el nostre poble, segueixen deixant una empremta inesborrable en el cor de poble de Vila-real. Cor imprescindible perquè aquesta nova Vila-real del segle XXI solidària, inclusiva, d’oportunitats, sostenible i innovadora no deixe d’avançar.
Ahí tenim, per exemple, la revista parlada Camino, la única d’aquestes característiques que es manté a la província i una de les poques de tot l’Estat, impulsada per un congregant d’excepció com va ser l’exalcalde Bautista Carceller. Un ocasió per connectar els joves de hui dia, en una societat globalitzada i hiperconnectada amb les xarxes socials i el mòbil, amb la realitat local d’una manera més crítica, reflexiva i assossegada. O les activitats esportives, com curses populars o la pujada ciclista a la Balma de Sorita. O el concurs de betlems que cada Nadal ens ajuda a posar en valor la tradició dels naixements vila-realencs. O la Matxà de Sant Antoni, de la qual hem celebrat els 50 anys, els campaments dels Lluïsos o tantes i tantes activitats que organitzen aquests joves de manera completament altruista i amb la única recompensa de treballar pel nostre poble.
És ací, en entitats i joves com els Lluïsos, on resideix la fórmula de l’èxit de Vila-real. La ciutat més menuda d’Espanya; el poble més gran de tot el país. En haver entés que no és possible avançar sense entendre i estimar d’on vens. En treballar junts i juntes amb les arrels ben apegades a la terra. I així, fent bategar el cor de poble, és com podem insuflar l’energia necessària perquè el cos de ciutat avance amb pas ferm.
Per molts anys més, Congregació de Lluïsos.
Alcalde de Vila-real
