El Partit Popular de Mazón l’anunciava com a mesura estrela en el seu programa electoral per a les últimes eleccions autonòmiques, no cap la sorpresa doncs.
Encara que sí és cridaner, contradictori, o si volen vostés incongruent amb la demanda d’un finançament just, que el mateix Partit Popular que ara dirigeix el Consell de la Generaliatat valenciana, ha reclamat juntament amb la majoria d’institucions i forces polítiques del País Valencià.
Rebaixar impostos quan es clama a Madrid per l’infrafinançament? Sembla que Mazón ho té clar. Encara que estiguem infra finançats i la major part del nostre deute il·legítim es deu a aquesta situació, una de les primeres mesures preses per aquest nou Consell ha sigut aprovar un avantprojecte modificant la llei 13/97 pel que fa a l’impost de successions i donacions.
Una mesura que suposa que cal restar el 1,3% d’ingressos previstos per al pressupost de la Generalitat valenciana en 2023. Segons càlcul vist en diferents publicacions, això suposaria uns 390 milions d’euros anuals més o menys (multipliquen per la resta de legislatura).
No soc economista i a vegades (per no dir sempre) les grans xifres, les projeccions i vaticinis dels gurus de l’economia de saló em passen altes. Però no crec que calga tindre un màster per a entendre que una mesura que minva un ja deficient pressupost i a més, als qui més beneficia només suposen el 0,5% de les valencianes no hauria de ser una mesura prioritària.
Més aviat crec en una reforma fiscal capaç de millorar i optimitzar canals recaptatoris i poder brindar als nostres serveis públics tot allò que els siga necessari, per a poder continuar atenent d’una manera eficaç les necessitats de la majoria social del País Valencià, que per descomptat va més enllà del 0,5% de la població. Avançar en un sistema impositiu progressiu que genere més justicia i equitat sí que hauria de ser una mesura estrela en qualsevol programa polític i per descomptat mesura prioritària.
Deia la secretària general de CCOO-PV, Ana Garcia Alcolea, que «s’hauria d’avançar en equitat horitzontal, perquè les rendes del capital tributen com a mínim al nivell de les rendes del treball i en equitat vertical, perquè pague més qui més te». Una apreciació, que a més de lògica, cal dir que em sembla enterament raonable i éticament difícil de discutir.
No hem acabat fins i tot d’eixir de les consecutives crisis causades per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, d’atendre i gestionar les ajudes per incendis, avingudes d’aigua, la inflació, etc, quan ens trobem amb fenòmens meteorològics (cada vegada més freqüents i virulents) que estan arrasant el nostre territori, perdues en el camp i una infinitat de qüestions conegudes ja per totes, que per descomptat no se solucionaran disminuint la recaptació.
La nostra societat necessita serveis públics eficaços, universals i gratuïts, a més d’un entramat social i institucional, solidari amb els qui més el necessiten a cada moment. Per tant no puc compartir cap mesura que beneficiant a unes poques, puga perjudicar a moltes.
*FSC CCOO PV
