Pedro Sánchez continuarà sent president del Govern d’Espanya. I això és una bona notícia perquè queda molt de camí per recórrer i seguir impulsant polítiques de progrés que facen avançar el nostre país. En el seu discurs d’investidura ja va donar unes pinzellades de cap on aniran les polítiques públiques en els quatre anys de mandat que venen: mantindre l’IVA reduït dels aliments, facilitar l’accés de més famílies a les ajudes hipotecàries, garantir el transport públic gratuït per a joves i persones desocupades, impulsar un pla per a reduir les llistes d’espera en la sanitat i reforçar l’atenció primària, arribar a un pacte d’estat per la salut mental, crear avals per la compra d’un primer habitatge, reduir la jornada laboral fins a les 37,5 hores i reforçar els recursos contra la violència de gènere i per a lluitar contra el canvi climàtic.
La dreta i l’extrema dreta han gastat l’amnistia per a fer soroll i com a estratègia per a tapar la seua frustració per no haver aconseguit governar, quan abans de les eleccions ja havien venut la pell de l’os abans de caçar-lo. El PP i Vox no volen parlar d’allò que realment afecta la vida de la gent: la pujada del salari mínim interprofessional, mesures com l’excepció ibèrica per a reduir el rebut de la llum, la revalorització de les pensions, l’ampliació dels permisos per naixement… I podria seguir, perquè tot açó va més enllà de la qüestió catalana. Va de fer polítiques que milloren la vida de les persones i garanteixen els drets, especialment dels treballadors i treballadores i de les persones més vulnerables.
Exemple de diàleg
Jo em conec molt bé els discursos de la dreta, cada vegada més extrema perquè el PP cada dia se’n va al llit amb Vox. A la Vall d’Uixó, en 2015 vaig signar el primer pacte progressista de tres partits a la Vall: PSOE, Esquerra Unida i Compromís. També van tractar de deslegitimar l’acord cridant allò del pacte dels perdedors, dient que no ens entendriem i que tot seria un caos. Huit anys després estem en la tercera legislatura d’eixe acord de progrés, que ha transformat la ciutat i que és un exemple de diàleg i d’arribar a acords pel bé comú.
El Partit Popular no canvia, com estem veient els últims mesos de forma exagerada. Ha d’assumir que guanyar les eleccions no és governar i ha de fer una reflexió sobre per què és incapaç d’arribar a acords si no és amb Vox. Esta amistat perillosa espanta a la resta de formacions polítiques, com s’ha demostrat en este procés d’investidura. Primer amb la fallida de Feijóo i ara amb l’èxit de Sánchez. El president ha comptat amb més vots a favor que en la seua investidura en 2020. 179 vots a favor en la primera votació.
També són més dels que va obtindre Rajoy en 2019 o Zapatero en 2004 i 2008. PP, Vox i UPN s’han quedat sols. Perquè tot el Congrés menys ells han donat suport a Pedro Sánchez. Ni els partits nacionalistes de centredreta els han fet costat, quan altres vegades han sigut els seus aliats. Però ara fan cordó sanitari a l’extrema dreta de Vox. El PP s’hauria de replantejar en quin lloc de la història vol estar i acceptar que Espanya és plural i diversa. Perquè Espanya no només és Madrid. I hauria també de deixar d’assenyalar, perquè està encoratjant als ultres i a una perillosa massa que insulta, amenaça, assetja i inclús ataca seus socialistes, periodistes i càrrecs públics.
14 milions d'euros
La tercera legislatura de Pedro Sánchez ens ve bé molt bé als ajuntaments, perquè el govern d’eixa d’estar en funcions i amb la constitució del nou podrem continuar treballant conjuntament en els fons europeus que impulsa el Govern d’Espanya a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Una col·laboració que ja ha donat els seus fruits, perquè ja ha fet arribar a la Vall 14 milions d’euros per a projectes que canvien i fan avançar la ciutat. Després de les eleccions del mes de juliol necessitàvem recuperar l’estabilitat perquè l’execució d’estos diners siga també un èxit. És el millor exemple del treball enfront dels qui sols ofereixen soroll i fúria perquè no accepten les regles de la democràcia.
Alcaldessa de la Vall d’Uixó
