AL DIA
Traduccions
Avui vaig a escriure sobre la gent del meu ram: la traducció. Els que hi treballem som, per regla general, uns desconeguts totals. O quasi. Tot i que les editorials ara ja en són conscients del que signifiquem i posen el nom de qui ha fet eixe treball.
Possiblement ni el lector ni la lectora quan es posa un llibre sota els ulls no sol pensar, en primera mà, en quin idioma ha estat escrita l’obra. Veiem tan natural que estiga en la nostra habitual, valencià o castellà, que ni ens adonem que, moltes vegades, moltíssimes, el text ha estat generat en una altra llengua.
És un ofici mal pagat però que ens agrada molt fer. És quasi com una mena de joc. És un treball solitari, davant un ordinador però abans voltat de diccionaris. Ara tots en línia, la qual cosa facilita el treball. Fa uns anys, mentre traduïa un volum de l’anglés i vivia a bord del veler, la camareta tenia un espai considerable dedicat als diccionaris. I sort que de tant en tant podia tirar mà d’alguna biblioteca pública.
Des de fa poc el tema de la intel·ligència artificial sembla que ha de facilitar les traduccions. Però eixe procés, aparentment tan simple i fàcil, amaga disfuncions i pegues que no són de poca importància per al futur.
Diuen els gurús que eventualment no es podrà diferenciar una traducció humana d’una maquinal. Molt probablement qui llegirà no voldrà entrar en detalls i tirarà al recte mentre el text li aporta el que li deuria aportar.
Cada vegada, evidentment, les traduccions de la intel·ligència artificial seran millors. Als traductors ens quedarà tanmateix la possible revisió i correccions. Tot plegat poca cosa.
Però no ens enganyem, i cal saber que les empreses poderoses, poderosíssimes, que hi ha al darrere i que guanyen els seus bons diners, es basen sobre el treball humà.
Sí, perquè per a que eixa intel·ligència artificial funcione i per a que la traducció siga possible amb una màquina ha calgut i calen milers, milers de persones que buiden els texts prèviament escrits per humans.
Mal pagats
El treball el fan xicots i xicotes hindús, vietnamites, africans... mal pagats. Molt mal pagats, que passen hores i més hores a buidar infinites quantitats de texts escrits al llarg d’anys i de tota procedència. Amb la qual cosa, aquestes empreses acumulen ingents quantitats de bancs de dades esporgades per nous esclaus digitals que malviuen, mentre aquelles es fan d’or amb el seu treball i els sabers acumulats durant segles. I fins i tot dels actuals a qui ningú pagarà per la seua creació.
En definitiva, si ho mirem amb un cert sentit crític i consideració, ens n’adonarem amb rapidesa que el que veritablement hi ha darrere aquestes operacions de la intel·ligència artificial controlada és un gran negoci.
Sociòleg i traductor
- La Seguridad Social ya está quitando las pensiones de viudedad a las personas que no están cumpliendo estos requisitos
- El centro de Castelló se queda sin otro emblemático comercio
- Furor por Starbucks en su llegada a Castellón: colas desde las 8 de la mañana
- Llega un nuevo episodio de lluvias a Castellón: Aemet prevé un 100% de probabilidades
- El 'Lidl ruso' se repliega en Castellón: Mere cierra sus tiendas en Almassora y la Vall d'Uixó
- Ikea recupera la estantería para el baño que arrasa entre los jóvenes: menos de 6 euros y se monta sin obra, ni agujeros
- Bares 'míticos' de Castelló en el recuerdo
- Hallazgo sin precedentes en un pueblo de 260 habitantes de Castellón: Confirman la antigüedad de una necrópolis del siglo VIII