Silencis

Deixeu-me dir que pense que els silencis són més importants del que semblen. I no només perquè tenen avantatges: les dites populars certifiquen que callar quan cal és de savis, impedeix posades de pota i evita mosques a la boca. A més a més, el silenci afavoreix la calma i la reflexió. I això, en la política actual, adquireix molta importància, més quan alguns grups polítics s’han instal·lat en els insults, els crits, les banderes i les desqualificacions. És per això que reivindique el silenci, perquè pot constituir un punt de partida per la reflexió, la tranquil·litat, la paraula i l’acord.

Però com en tot, de silencis hi ha de molts tipus. Hi ha de pertinents... però també d’inadmissibles. Hi ha de necessaris i d’injustificats. Hi ha silencis intel·ligents, però també d’absurds. Hi ha silencis còmplices, inexplicables, culpables, incòmodes i inclús silencis malfaeners... De tota mena...

Potser per tanta diversitat, encara no he sigut capaç de tipificar el silenci de Vox al ple de debat del Pla d’Obres de Diputació. Serà un silenci irresponsable? Mai havia passat que un grup polític callara a l’hora de definir els criteris per repartir la partida més gran de diners entre els pobles. Serà que a Vox no li importen els pobles? No té res a aportar? Un silenci inexplicable.

MIAU de Fanzara

Però hi ha silencis pitjors: els silencis de posar-se perfil; escorredors del bulto. Com el silenci còmplice que ha mantingut el PP de Diputació davant la intolerable censura al MIAU de Fanzara, desallotjat per un Govern local ultra que posa en perill la continuïtat del museu inacabat, que donava diners i prestigi al poble.

Silencis parcials, sectaris i partidistes. Com el de la campanya del PP suposadament en defensa del taulell, però enfocada només cap a Madrid. Sobta com calla el PP a l’hora d’exigir al Consell de Mazón, que és qui té les competències d’indústria. S’hauran oblidat?

Però d’entre tots, el pitjor dels silencis és el resignat. Davant d’aquest, Compromís ha assumit el repte de ser la veu. De reivindicar en tots els fronts. De denunciar la censura; de treballar perquè els recursos arriben a tots els pobles i d’exigir tant a Madrid, com a València i a Europa tot el que necessite la ciutadania.

Portaveu de Compromís a la Diputació