Tastar que n’és de bo el Senyor

Comprenc les persones que tendeixen a la tristesa per les greus dificultats que han de sofrir, però a poc a poc cal permetre que la joia de la fe comenci a desvetllar-se, com una secreta però ferma confiança, fins enmig de les pitjors angoixes» (Evangelii gaudium, 6). Aquest és un advertiment lúcid del Papa Francesc i el podem rebre com una crida a experimentar i –com també diu el salmista– a «tastar que n’és de bo el Senyor» (Salm 34,9). Tant de bo que puguem viure una experiència profunda de joia amb Déu i amb els germans, en l’amistat amb Jesús el Senyor, i poder exclamar: «Ningú com Vós no em fa feliç» (Salm 16,2).

Mireu, bo i parafrasejant aquesta expressió sàlmica, he recordat un bell text de Nicolau de Cusa, un pensador. El text fa així: «A vegades hom coneix Déu com un bon vi: se’l coneix per l’oïda, per la mirada i pel gust. Per l’oïda, us parlen d’Ell els predicadors. Pel rostre, entenen sobre Ell els teòlegs. Però el tasten les ànimes bones, els qui l’estimen.

Un mestre vinícola pot investigar tot el que els filòsofs, literats i poetes han dit sobre el vi. Però… ¿què en sabrà al costat d’aquella persona bona i senzilla que el beu i el tasta diàriament? Tastar Déu! Aquesta és la qüestió: fer-ne experiència. El salmista no diu pas: «penseu i veureu», o bé «reflexioneu i veureu», sinó tasteu i veureu. Som convidats a no teoritzar sinó a tastar, a fer-ne experiència viva. Sembla quelcom fora del nostre abast. I, qui més qui menys, qualsevol de nosaltres pot experimentar el pas benèfic i joiós del Senyor per la pròpia vida. Quan parlem de tastar estem parlant de l’experiència raonable pròpia d’aquell que troba Déu en la quotidianitat, per exemple, d’una eucaristia freqüent ben viscuda, d’una reconciliació que ens refà el camí, d’un fecund servei als més necessitats, d’un contacte familiar amb la Paraula de Déu, d’una pregària assídua i d’adoració.

*Bisbe de Tortosa