Creure en Crist ens fa feliços

Estimats diocesans, i benvolguts amics i amigues: Santa Pasqua de Resurrecció! Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia! Mai no ens cansarem de cantar plens de joia l’alegre al·leluia de Pasqua, ja que creure en Crist Ressuscitat ens fa molt feliços!

En aquest segon diumenge de Pasqua, també anomenat de la Divina Misericòrdia, vuit dies després de la resurrecció del Senyor, Ell mateix es fa present novament enmig nostre i ens diu, com ho va dir davant l’incrèdul Tomàs: «Feliços els qui creuran sense haver vist».

León Tolstói va escriure que «no es pot viure sense fe». La vida humana és un teixit de mútua confiança, d’actes de fe d’uns en altres, perquè confiem que no ens volen enganyar. Per exemple, quan anem a un establiment públic, ens refiem que no han posat pas cap verí als menjars o begudes. Vivim molt una cultura dels fets tangibles però ¿com podem mesurar amb un termòmetre els graus d’amor que tenim a les persones que estimem? Una vegada vaig sentir dir que un xiquet va dir: «jo no crec en Déu perquè no apareix mai a la pantalla ni a Internet que arriba a tots els racons del món». Aquest xiquet fa pensar en quina imatge de Déu podem arribar a tenir, a voltes la d’un tapa forats, ben lluny del Déu viu i veritable, revelat per Crist Ressuscitat.

Sant John Henry Newman —prevere anglicà convertit al catolicisme l’any 1845, que més tard va ser creat cardenal pel papa Lleó XIII— deia: «La fe no és quelcom, la fe és Algú (amb A majúscula!), la fe no és qualsevol algú, la fe és Jesucrist». En efecte, l’essència del cristianisme és creure no pas en alguna cosa, no pas en un «què» sinó en un «qui». Tomàs, l’apòstol, anava arrossegant la seva crisi de fe perquè per a ell se li havia mort el «qui» de la seva fe. Ara bé, quan va tocar les nafres de Jesús Ressuscitat, dient-li «Senyor meu i Déu meu!», Tomàs va perdre la por, i ple de l’alegria del Crist esdevingué testimoni i portador de reconciliació i perdó.

*Bisbe de Tortosa