Opinión | EN MARCHA

Biblioteca Manuel Azaña

Descobrir la pròpia ciutat és sempre un estímul que hauria de practicar-se més a sovint. No es tracta sols dels grans edificis monumentals com el de Correus, les cases modernistes de la plaça de la Independència (la Farola), el parc de Ribalta, el Casino Antic, llocs emblemàtics de tanta evidència que de vegades passem a la seua vora sense alçar el cap, però val la pena aturar-se si vas sense presa per gaudir en les vesprades temperades de Castelló. Ara em refereixo a llocs significatius que normalment passen desapercebuts i no estan en els recorreguts de les rutes guiades turístiques.

Fa pocs dies, vaig acompanyar al meu net Albert a entrenar al camp de futbol de la Gran Via, i, canviant el tallat de sempre a la cantina per un passeig pels voltants, vaig fer cap al carrer Manuel Azaña. No cal dir que sols veure el nom del president de la Segona República em va animar tot pensant que l’evocació d’aquell polític m’havia salvat la vesprada. A altres supose que els passarà igual amb Joaquim Costa, el Bisbe Climent o Bernat Artola, per exemple.

Al final, gairebé tocant l’avinguda València, a un baix, en ceràmica, podia llegir-se: “Espai públic de lectura”. Dintre, una estança discreta amb primer pis i dos o tres joves, excel·lent per la lectura. La vesprada de sobte, s’havia omplit i al mateix temps el tedi volava ja lluny, encara més, en eixir al carrer a punt de tancar, i llegint al costat de la porta: “Biblioteca Manuel Azaña”. Aleshores em van venir al pensament alguns detalls de la tasca republicana en la política cultural. Des de 1931 a 1934, es van obrir en tota Espanya més de 5.000 biblioteques populars dotant-les amb més 600.000 llibres amb títols de literatura, diccionaris i altres temes, perquè el problema de l’analfabetisme i la ignorància era molt generalitzat sobretot en les zones rurals, per a la qual cosa, van haver d’organitzar d’urgència les Missions Pedagògiques, amb la creació del corresponent patronat dirigit per Manuel Bartolomé Cossio, format en la Institució Lliure d’Ensenyament, ja explicat en altres ocasions. A part de la creació de més de 7.000 escoles en el mateix període i l’augment considerable de la plantilla de mestres d’escola i del seu jornal.

Empremta cabdal

L’aposta per l’educació i la cultura va ser ferma i decidida i ha quedat com empremta cabdal de la política republicana. A la província de Castelló el 1931, segons l’obra de la professora Consol Aguilar, es van crear escoles a la capital (Benadressa, Grau), Benassal, Vall d’Alba, l’Alcora, Benicarló, Cervera, Nules, Rossell, Vila-real i Benicarló, entre altres. En l’obra recent publicada d’Ernest Nabas i Xavier Andrés, Aules buides, escoles oblidades podem llegir les nombroses escoles rurals creades durant el breu període republicà, en Vistabella, Llucena, les Useres, Benlloc, Cabanes, les Coves, Sant Joan de Moró, Vall d’Alba, Ludiente, Villahermosa, Sucaina, Bejís, El Toro, i més, que ilustren el desig d’arribar al llocs més difícils dels seus respectius termes. Cal llegir l’obra per adonar-se’n.

El nom de Manuel Azaña per batejar la biblioteca ha estat un encert, per tot el que significa, per el que es va fer en aquells moments de tanta precarietat en l’educació del poble. De tan en tan, quan la cultura es confon fàcilment, convé recordar-ho.

Professor