Opinión | AL DIA

Males pràctiques

Només és un exemple. Però de poca importància, intranscendent. No passa res. O sí. I tot agafa un aire obscur i injust. De vegades passem per fora del pas de zebra. I cap cotxe no ens atropella. Creuem amb el semàfor de vianants en roig i ningú ha pres mal. Són uns assumptes personals i només afecta l’individu. I resulta evident que són unes males pràctiques. Incíviques. Però el cas no és tant innocu si parlem de fets i actes col·lectius. Fonamentalment si ens fixem en la dinàmica política. Que eixa, sí, ens afecta a tota la ciutadania.

Els grecs, tan savis ells, condemnaven a l’ostracisme aquell càrrec públic que no complia degudament el seu deure. Tal vegada seria una bona pràctica aplicar-la als polítics incomplidors. Resulta una mala pràctica que els partits posen en marxa massa sovint un fet tan elemental com és el d’acudir a les majories qualificades quan un dels partits té poder per a vetar.

És una mala pràctica que els partits no seguesquen les propostes que porten en el contingut del seu programa electoral. Ho és igualment que els partits negocien de manera absolutament opaca i amb menyspreu de l’electorat, tot, el seu i el dels altres, uns pactes que ni van anunciar que farien ni, quan ho decideixen, no els sotmeten a pública comunicació.

Bondat

També Esquil, el grec, proclama contra el poderós que amb el peu trastoca la justícia. Una cosa similar podríem dir nosaltres massa voltes de com uns i altres, polítics i rics, en fan una banderola de la suposada bondat de les lleis.

Hi ha igualment mala pràctica, perversa i obstinadament executada, quan un càrrec, home o dona d’entre la classe política, no assumeix amb humilitat la seua renuncia a un lloc si de manera evident i palmària tot el món, és a dir, la ciutadania, pot veure la malifeta o errada que ha comés.

És evidentment una mala pràctica si conforme al previst per la llei un partit o un altre, o tots dos, es salten a la torera disposicions que afavoreixen els seus membres i no el conjunt de la societat. No hi ha dubte: les males pràctiques debiliten la democràcia.

Sociòleg i traductor