Opinión | AL DIA

Turisme i pobresa

Viatjar ensenya, és cosa sabuda. I si resulta cert que les maletes també ho ixen i no ho aprenen, els humans sí que podem treure’n profit. Clar que les conclusions del viatge poden ser molt diferents segons com es mire el paisatge. Ja siga l’urbà o el rural. Si una persona es mou pel sud del País Valencià, per algunes comarques alacantines com ara poden ser La Vega Baja, alguna Marina o l’Alacantí pot observar una sèrie de pobles, una mena de conurbanització al llarg i a l’ample de la zona litoral, amb totes les aparences de modernitat i, fins i tot, d’un cert benestar social, econòmic també. Però mirant un poc més atentament i observant la riuada de gent alegre que va pels carrers, als mercats o en els bars i els centres socials la imatge pot canviar.

Si, a més a més, el viatger o viatgera s’ha informat un poc sobre eixos territoris pot arribar amb facilitat a una conclusió què, amagada baix els grans edificis d’apartaments, de xalets, hotels i tota la resta, hi ha més malestar social i econòmic del que s’aparenta.

Que hi ha pobresa fins i tot. I no poca. No és, per sort, una pobresa ínfima i pudenta però sí que arrossega massa gent cap a uns entorns excessivament desgraciats.

Impacte immobiliari i turístic

Cal dir que en el passat eixos territoris van estar massa marcats i encara ara ho són, per l’especulació immobiliària. I actualment i fortament per un turisme intensiu i massa depredador que no deixa sinó sous intolerablement baixos i unes jornades excessives de treball.

Les grans empreses del sector del turisme, que són multinacionals de primera, una diversa multitud variada però forta d’activitats del ram turístic en treu el suc ben profitós.

Però els seus beneficis s’han construït massa sovint sobre les esquenes dels cambrers, de les dones de neteja, dels jardiners i d’altres serveis individuals o col·lectius.

Són lícits els guanys de qui arrisca en una empresa, però tanmateix si aquests resulten molt grans just seria que part d’eixos redundaren en benefici del poble o de la ciutat o llogaret d’on provenen com a ajustada a recompensa. Tothom n’eixiria amb el cor content.

Sociòleg i traductor

Tracking Pixel Contents