Opinión | VENTAR I ESCAMPAR EL POLL

Llegendes i enganys

Bon dia. Una llegenda és un relat versemblant sobre fets extraordinaris que suscita entre els interlocutors actituds d’aprovació, incertesa, incredulitat o negació. Núñez Feijóo va ser presentat com un fet extraordinari dins del PP, com un personatge versemblant, que s’havia distingit pel seu galleguisme pur, de mai saber si anava o tornava, que passava vacances en el iot d’un amic molt conegut que fou condemnat per narcotraficant. El seu bagatge de polític centrat, propens a l’enteniment i la negociació va tardar poc a diluir-sec. Ningú no va reparar amb les ambicions de poder de la presidenta Isabel Díaz Ayuso, autora de la defenestració de Pablo Casado. Segons pareix, eliminat Casado, ella pensava que seria l’elegida per a la presidència ocupada per Feijóo. Ara, ambdos, Ayuso i Feijóo, estan bolcats en una lluita pel poder de l’Estat i com Iznogud l’infame (is notgood, no és bo), personatge creat pel guionista René Goscinny i el dibuixant Jean Tabary, que es passa la vida volent ocupar el lloc del califa Harun (Pedro Sánchez), i per aconseguir-lo, li munten infinites trampes al·lucinants per a deixar-lo en ridícul.

El diumenge passat, el periòdic Mediterráneo es feia ressò d’allò que havia dit molt seriosament i sense riure el sr. Feijóo, «la meua ambició és que Espanya deixe de ser notícia per la corrupció i per la hipocresia, una cosa que em sembla fonamental en aquests moments». Curiós, que li semble fonamental en aquests moments i no arran de la Gürtel, o Zaplana, o els ministres d’Aznar. Si tant és el seu interés, podria començar per proposar una llei que fera responsable dels casos de corrupció a més a més dels responsables directes, al partit polític al qual pertanyen. En segon lloc, tots els partits polítics que no hagen pres mesures suficients per a controlar als seus càrrecs públics els haurien d’il·legalitzar. Cal fer desaparéixer la corrupció, però no podem perdre la memòria del fet que han estat els partits polítics dominants els que l’han promoguda, consentida i nodrit. Si els polítics ostenten el poder per delegació del partit que és qui els nomena, deuria ser ell qui assumira la responsabilitat extracontractual igual que se’ls imposa als empresaris per no aplicar, no vigilar o no tenir mecanismes de control dels càrrecs públics.

Tracking Pixel Contents