Dol i ràbia

El nostre país plora, escoltant els testimonis en la ràdio, veient les imatges del terror, escoltant la xifra de morts que no para de pujar, pensant en familiars i amics i, pensant en la gent que estimem i en les situacions com les que hem vist en les últimes hores.

Ara toca dol i ajudar a les víctimes i els pobles que ho han perdut tot degut a aquesta DANA. Cal que enviem els nostres recursos en emergències, en neteja i en suport psicològic a les víctimes per a ajudar, doncs no es tornarà a la normalitat fàcilment.

Hem sentit ràbia, dels que menteixen, dels que li llevaven importància a aquestes situacions meteorològiques, dels que ens diuen «ecolojetas» o que amb el canvi climàtic som bel·licistes i exagerats. Ni fa un any, advertíem dels perills que vindrien i els regidors del Partit Popular i Vox feien burla, «vamos a morir todos», reien. La ràbia de saber que ens insultàvem per advertir que s’havia construït en zones inundables.

Mentida galopant

I per acabar, la indignació de veure la mentida galopant. Sí que es podia saber, feia dies que s’anunciava, Aemet va donar l’alerta roja a les set del matí, i la Universitat va suspendre les classes en el moment que tocava. On estava el conseller d’Educació? L’alerta va arribar quan la gent ja estava demanant auxili, quan havia caigut el pont de Picanya, després que el president Mazón diguera que a partir de les sis no passava res. La seua desídia i el seu negacionisme ens costa vides i és inassumible.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló