Solidaritat i indignació

El dol i la ràbia dels primers dies no han acabat de marxar. La xifra de desapareguts s’ha amagat durant massa temps i els testimonis i el dolor de les famílies és desolador. Un dolor al qual se suma la ràbia en escoltar les mentides reiterades del Partit Popular atacant a l’Aemet, l’UME o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer tot per no assumir les seues responsabilitats. Cal afegir la inacció de Pedro Sánchez, amb eixe desafortunat «si quiere ayuda que la pida», com si els centenars de morts i desapareguts d’aquesta tragèdia immensa, no anara amb ell.

Enmig de tot aquest horror va nàixer el millor que tenim: la solidaritat. Centenars de castellonencs i castellonenques que no podíem sols mirar i plorar vam voler actuar i suplir allò que no estaven organitzant les administracions. Sabem que ho havíem de fer nosaltres i ens vam llançar a fer el que podíem.

Compromís, però també Creu Roja, Gaiates, comerços, associacions i oenegés vam començar recollides d’aliments, productes d’higiene i neteja, i segons ens arribaven les instruccions, pales, graneres i mascaretes. Una explosió de solidaritat que ens va desbordar.

Netejar

Molts voluntaris van marxar i continuen anant a dedicar el seu temps a ajudar les famílies a netejar en una zona terriblement afectada, sent un exemple del millor que tenim com a persones. Uns voluntaris que no van poder ser aturats i que es van indignar i molt davant la mala gestió de la Generalitat de dissabte passat a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Indignació que no els va fer perdre l’ànim de donar el millor que tenen pels altres, a totes i tots vosaltres, mil gràcies.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló