Mazón, un president a la deriva

Un bon capità és aquell que, quan arriba la tempesta, es manté ferm al timó, amb decisió i responsabilitat, posant sempre la seguretat de tota la nau al capdavant. Carlos Mazón està molt lluny de ser aquest líder que el poble valencià necessita.

La seua gestió de la DANA ha deixat en evidència una realitat inapel·lable: el càrrec li ve enorme. Tenim un president que, en el moment més crític, va deixar el vaixell a la deriva, abandonant la tripulació a la seua sort.

I a partir d’ací, s’han desencadenat una sèrie de catastróficas desdichas: excuses, contradiccions, omissions i decisions que han fet augmentar encara més (si això era possible) la indignació dels valencians i valencianes.

La seua compareixença a Les Corts la setmana passada va ser el súmmum; no només va ser d’una gelor i d’una impostura insuportables, sinó que va estar carregada d’incoherències, mitges veritats i una preocupant absència d’autocrítica. Tots culpables, menys jo. Dins de l’estil PP, sí, però molt fora de la realitat i de l’altura de mires que l’extrema gravetat de la situació requeria.

Va esperar a ben entrat el discurs per a oferir una disculpa genèrica i insuficient. No va ser capaç de mostrar humilitat ni tan sols empatia per les famílies afectades. Tampoc va aclarir ni va ser convincent en allò que era vital aclarir: per què va tardar hores a acudir a la reunió d’emergència del Cecopi? Què feia exactament mentre l’aigua desbordava carrers i les cases s’ensorraven? Allargant sobretaula? Repartint càrrecs? És de veres?

Amb tot, i malgrat que la ciutadania li ho està demanant en massa, Mazón ha decidit no dimitir. El que sembla no entendre és que, quan un president perd tota honorabilitat i la confiança del poble, la decisió ja no està en les seues mans.

Pot estar segur que destituir a una consellera (o a més, ja veurem) no el redimeix de la seua culpa. A més de la ja cessada Nuria Montes, per falta d’empatia, no s’entén que continue, almenys a hores d’escriure aquest article, la màxima responsable d’Emergències, Salomé Pradas, que en un primer moment va declarar que desconeixia el sistema d’enviament d’alertes massives. Eixes que es van enviar quan ja hi havia pobles i carreteres inundats i persones desaparegudes.

Aquesta vegada, als populars no els servirà l’estratègia habitual de connectar el ventilador i escudar-se en la culpa dels altres. És massa greu el que ha passat i massa evident qui són els responsables de la nefasta gestió, des del principi.

En aquella decebedora compareixença, Mazón va prometre «liderar la recuperació», com si això poguera amagar o, almenys compensar, la seua desastrosa gestió durant la DANA i les seues devastadores conseqüències. Anunciar que no es presentarà a la reelecció si no compleix és un brindis al sol, una cortina de fum per a evitar parlar del que realment importa: la seua incapacitat manifesta, i la del seu Govern, per a gestionar i estar al capdavant del Consell.

Per a més inri, Mazón cau en una altra (una més) contradicció flagrant. Diu que confia en el seu Govern, però ha hagut de recórrer a un tinent general de fora com a vicepresident per a la reconstrucció. No hi ha ningú dins del seu equip que puga assumir aquesta responsabilitat?

Ell mateix ens contesta el que és una evidència. NO.

Ningú als comandaments

SOS, no tenim a ningú als comandaments. Estem davant d’una crisi institucional sense precedents i anem sense fre i en caiguda lliure. Ni ens mereixem ni ens podem permetre seguir governats per un president a la deriva, a qui ni tan sols els seus poden defensar.

Com va proposar la secretària general del PSPV-PSOE, Diana Morant, el primer és la reconstrucció total, amb un Govern al capdavant de perfil tècnic que la gestione. I després, serà el moment de convocar eleccions autonòmiques, perquè necessitem un govern digne i preparat per a fer front als grans reptes del present i del futur.

La DANA ens ha deixat cicatrius profundes als pobles afectats, i la reconstrucció requerirà temps, esforç i compromís per part de tots. Encara queda molta faena per fer: famílies que han perdut les seues cases, negocis que lluiten per reprendre l’activitat, infraestructures que necessiten reparacions urgents i, sobretot, persones que han perdut els seus éssers estimats i mereixen sentir-se recolzades en aquest procés tan dur. Aquestes prioritats no poden quedar relegades per la incompetència i les excuses d’un govern que no està a l’altura. Mentre ajudem a alçar els pobles, no podem oblidar que també cal exigir responsabilitats. Precisem un lideratge fort i eficaç, i no un president que ha demostrat, una vegada i una altra, que no és capaç de gestionar ni de posar el benestar dels valencians i valencianes al centre.a arribat el moment de dir prou.

Alcalde de l'Alcora i secretari general del PSPV-PSOE a la província de Castelló