25 de novembre: cal dir prou!

Hui és 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. És un dia per a denunciar la violència de gènere i continuar reivindicant polítiques per a la seua erradicació en tots els àmbits i a escala internacional. Les xifres són aclaparadores. Enguany (a hores d’escriure estes línies) han sigut assassinades 40 dones a Espanya. I a la Vall d’Uixó el sistema VioGen protegeix 187 dones, en un projecte de col·laboració entre la Guàrdia Civil i la Policia Local. 

Estem davant unes dades indecents. Això corrobora que la violència masclista és un fenomen estés i estructural, impregnat en la societat. És terrorisme i mata. Ens està matant. És comparable al terrorisme d’ETA (el qual vam aconseguir véncer) i inclús supera en termes numèrics el total de víctimes mortals. Són 1.285 les dones que han sigut assassinades des del 2003, any en el qual es van començar a comptabilitzar els assassinats per violència de gènere. És una realitat aterridora.

La Vall d’Uixó no és aliena a tot açò. Dediquem molts recursos públics a seguretat perquè protegir a les víctimes és una prioritat per a l’Ajuntament. També apostem per la conscienciació, la sensibilització i l’educació. Perquè la violència de gènere es combat amb lleis, però també quan la societat es rebel·la contra el seu emblanquiment, la banalització o inclús la negació. La fatxosfera ha creat un clima contrari a la lluita per la igualtat i pel dret a una vida lliure de violències.

Per exemple, des que Vox està a les institucions (de la mà del PP) s’ha trencat la unanimitat en la declaració institucional contra la violència de gènere. El dimecres en el ple municipal no podrem aprovar-la amb tots els vots a favor. I és terrible. Sé que en moments de frustració, incertesa o cansament, és fàcil caure en discursos populistes que prometen solucions ràpides i fàcils a problemes tan complexos com el de la violència de gènere. Però tornar enrere no és el camí.

Açò té un nom molt clar

Tot açó té un nom molt clar: violència de gènere o violència masclista. I hui és dia de continuar exigint a la Generalitat Valenciana del PP de Mazón que aprove i desenvolupe el II Pacte Valencià contra la violència de gènere. Perquè la violència masclista viola els drets humans i és un obstacle per a la democràcia. Per això no es pot invisibilitzar per interessos polítics dels qui anhelen tornar als temps més foscos de la nostra història més recent. 

Esta xacra no sempre es veu en els assassinats de dones, en els cops i blaus a la pell o en les violències sexuals. Massa vegades s’amaga darrere d’un missatge controlador, en una broma masclista o en un silenci còmplice en un grup de WhatsApp. Per això des de la Regidoria d’Igualtat hem impulsat un any més una programació que posa èmfasi en la joventut. Als IES de la Vall s’han impartit tallers sobre bons tractes i sobre prevenció del consum de pornografia, ja que és un tema que ens preocupa com també preocupa a les famílies. El porno no pot ser l’educació sexual dels adolescents.

La imatge gràfica de la campanya d’enguany és molt visual i té l’objectiu d’impactar a la ciutadania. Perquè no podem quedar impassibles davant la violència de gènere. Les xarrades que s’han realitzat sobre violència vicària i la que es farà esta vesprada sobre explotació sexual i tracta de menors tracten també de tindre este efecte. En eixa línia de colpir també s’han preparat els dos actes que tindran lloc hui: la marxa dels tres IES a les 11.30 hores i l’acte institucional en la plaça del Centre a les 18.00 hores, en record i homenatge a les víctimes.

Trencar el cercle de la violència masclista

Són les dos accions centrals de la programació del 25N i amb les quals pretenem conscienciar de la necessitat de trencar el cercle de la violència masclista per a construir una societat on totes les persones puguem viure lliures i segures. L’escriptora, directora de cine i actriu Mabel Lozano, molt coneguda pel seu activisme feminista, també presentarà el dimecres a les 18.00 hores en la Biblioteca Municipal el seu llibre PornoXplotación, en el qual denuncia com el porno és cada vegada més accessible i acceptat per la societat. 

És evident que encara queda molt per fer i molt de camí per a recórrer. Cal dir prou! Cal qüestionar les bromes masclistes, els comportaments tòxics i les actituds irrespectuoses. Perquè les xicotetes accions, quan es multipliquen es converteixen en una força imparable. La resposta està en les nostres mans, en les de totes i tots. Mans com les de totes les persones que han teixit mantes de llana (quasi 50!) per a penjar-les als edificis municipals i ver visible esta realitat i com és d’important teixir també xarxes de suport i d’acompanyament.