Opinión | PARAULES DE VIDA
Deixem-nos atraure
A una sola setmana de celebrar el tan esperat Nadal, amb el cor amarat per aquest temps d’Advent que ens agermana, fixem la mirada en els ulls de la Verge de l’Esperança (que commemorem el dia 18). Aquest detall, nascut de l’amor compassiu que brolla del Cor de Jesús traspassat en la creu, esculpeix el missatge central del pròxim Jubileu: «L’esperança no enganya» (Rm 5, 5).
Mentre hi ha vida, hi ha esperança, fa el vell refranyer, tan ric en ocurrències, casualitats i desenllaços que ens porten a una bonica providència si, al final de la línia, adherim al proverbi un bon grapat de fe. Aquest refrany ens anima a confiar fins a l’últim moment, encara que flaquegin les forces, les motivacions i les raons, i quan semblen esgotar-se totes les possibilitats. Així mateix, ens encoratja a preguntar-nos: Qui és el port segur quan tot sembla esquerdar-se i només queden la confiança, la fe i l’amor?
Caritat
«Les tempestes mai no podran prevaldre, perquè estem ancorats en l’esperança de la gràcia, que ens fa capaços de viure en Crist superant el pecat, la por i la mort» (Spes non confundit, n. 25). Aquest anhel d’eternitat (descrit pel Papa Francesc) troba el seu sentit en l’amor perpetu de Déu que acompanya, consola i purifica les creus de cada dia. Maria immortalitza la importància de la cura en una societat que, massa sovint, dona l’esquena a l’ancià i arracona al malalt, entre d’altres. Deia Benet XVI que el servei de la caritat «és una dimensió constitutiva de la missió de l’Església i expressió irrenunciable de la seva mateixa essència». Déu ens ha creat per a fer el bé, per a ser signes del seu infinit amor, per a estendre per totes les nacions la bona olor de Crist, que és el gest delicat, la visita a temps, la paraula compassiva.
El llenguatge del Senyor és el de la cura que vetlla banyada d’esperança. L’Evangeli relata com en el més fràgil està la prolongació de l’Encarnació per a cadascú de nosaltres: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25, 40). Deixem-nos atreure per l’esperança de Crist que brolla del cor de Maria i contagiem eternament el seu amor!
Bisbe de la Diòcesi de Tortosa
- Andrea, la joven que se fue de Barcelona para vivir entre animales en un pueblo de Castellón: 'Me ha explotado el Instagram
- Adiós a la persiana, Ikea tiene la tendencia que cada vez copia más gente
- El billete de pesetas de la época de Franco que puede valer hasta 20.000 euros
- Un pueblo de Castellón revive su glorioso pasado modernista
- Situación extrema en Castelló: La Policía Local salva la vida de un hombre en la Marjaleria
- El DNI permanente en mayores de 70 años: un documento válido en España que puede causar problemas en el extranjero
- Un barco de Castellón pesca 478 kilos de atún rojo en solo tres días
- ¿Cobras 1.500 euros? Esta es la pensión que tendrás