Secret de sumari

Un lamentable exemple del mal funcionament de la justícia, de la parcialitat i deriva conservadora dels justiciers, són les exposicions públiques dels sumaris declarats secrets. El jutge instructor, en previsió d’intromissions exteriors, per resguardar els drets dels investigats, demandants, i testimonis, previndre la destrucció de proves o evasió de còmplices, pot declarar el secret de les actuacions.

La filtració d’una investigació judicial declarada secreta, trenca totes aquestes previsions. Exposar al criteri social, mitjançant l’opinió publicada presumpcions interessades, les filtracions totals o esbiaixades fan que el secret siga una irrealitat, ficció o il·lusió. Tots els intervinents: lletrats, funcionaris judicials, jutge, fiscals o qualsevol altra persona o institució que puga tenir accés al sumari o la investigació, són en principi presumptes culpables de la filtració, als quals hauria d’afegir-se els mitjans de comunicació. El ressò mediàtic és el col·laborador necessari per a la consumació de l’injust penal que posa en perill un interés jurídicament tutelat mitjançant la seua divulgació urbi et orbi.

Perseguit sempre

El deure de secret funciona per a tots mentre no s’aixeca. Sembla una activitat mafiosa integrada pels responsables i els acusetes, que coneixent el sumari per raó del seu treball el donen a conéixer per interessos polítics, favors o compensacions econòmiques. El trencament del secret devia ser perseguit sempre i no tot sols si afecta la parella d’una personalitat política. No investigar la font reveladora, sancionar al responsable de la seua custòdia o no actuar de manera contundent contra el suposat delinqüent és una corrupció judicial que forma part d’un mercat lucratiu econòmic, processal o polític. No es coneixen sancions a responsables de filtracions, custodia o divulgació, no es coneixen accions encaminades a assegurar el compliment del secret de les actuacions. El continu incompliment del deure de custòdia pel jutge, és una taca més a una continuada irresponsabilitat judicial omnipotent que manca de contrapesos que equilibren la balança de la justícia. A aquest país és una entelèquia l’honradesa i honorabilitat que el poder judicial reclama per als jutges i particularment l’alta judicatura.