La màgia de Nadal i Reis

En aquests dies de rialles i cançons, i alguns bons menjars, bo serà no parlar d’assassinats i assassins, d’expansionisme territorial, dels israelians, turcs, russos o americans. Parlem de coses banals, parlem de pau, amor i fantasia: de l’impossible. Arreu del món, fruit de llegendes ancestrals i religioses i transmés per generacions, existeix el costum de donar regals als xiquets. En alguns llocs de Catalunya i les illes i el País Valencià s’anomenen les estrenes. Ací, també s’usava la frase «anar a besar les mans», que els menuts feien en senyal d’agraïment i respecte. La tradició sembla tenir origen en la deessa romana sabina Estrènia, a la que se li oferien regals en les calendes de gener per al bon auguri de l’any vinent. En alguns llocs, la representació primigènia eren uns troncs que portaven llum i calor a la llar, després va variar i a l’interior portava regals i confitures. Als països de religió catòlica, seguint el costum de transformar les festes paganes en festivitats cristianes, instauraren la celebració del betlem i els reis. Als pobles d’essències llatines conviuen la màgia del Pare Noel i els Reis Mags. En altres territoris, existeixen peculiaritats més unides a les seues llegendes i menys a la religió. Són les tradicions les encarregades de portar els regals i l’alegria mitjançant personatges tant o més fantasiosos que els creats per les religions i com ells, dedicats a ments de la simplicitat del pa amb oli. Així, a Catalunya, està el Tió o Caganer; a Euskadi i Navarra l’Olentzero i la Māri Domingi; a Cantàbria, el llenyater Esteru i les bruixes Anjanas; a Astúries, l’Anguleru que ve del Mar dels Sagaços; a Galícia el Apalpador o Pandengueiro. En l’àmbit internacional podem citar que, a Itàlia, és la bruixa Befana; a Rússia, Ded Moroz i la seua neta Snegurochka que ja han dit que a Putin no li portaran res, ni carbó; al Japó l’anomenen Hoteiosho; a Noruega i Suècia és el Tomte I; als Països Baixos, el personatge dels regals ve d’Espanya i s’anomena Sant Nicolau (o Sinterklaas). Santa Claus, va existir realment, fou el bisbe Nicolau de Bari, d’origen grec que va viure durant els segles III i IV. I conte contat, ja s’ha acabat. Bon any nou.