Mentir no és delicte

Amb l’afirmació «mentir no és delicte», el portaveu del govern del PP ens deixava atònits al ple de Castelló del passat setembre. No va ser una frase improvisada fruit d’un debat acalorat, sinó que la portava escrita, meditada i formava part de la seua defensa davant la difusió de fake news i bulos racistes per part del regidor de Seguretat de Begoña Carrasco.

Cal començar per aclarir que aquesta afirmació, «mentir no és delicte», és en si mateixa una mentida. Mentir per enriquir-se es diu estafa i pot comportar fins a 12 anys de presó; mentir davant d’un jutge, en documents oficials o per calumniar algú és un delicte. A més, mentir és un pecat i dels grossos. Però el més greu, venint d’una figura pública, és que mentir representa una falta d’ètica i de moral insuportable. Ningú que es dedique a la vida pública i tinga un mínim de decència s’ho hauria de permetre.

Acusacions

Tanmateix, el portaveu de Carrasco, amb una falta de respecte institucional alarmant, es dedica a conjugar aquest verb de forma reiterada. Utilitza acusacions i afirmacions falses per protegir el govern de la dreta o per difamar l’oposició de Compromís amb una facilitat i un cinisme que l’inhabiliten per al càrrec. La filòsofa Hannah Arendt deia que «mentir constantment no té com a objectiu fer que la gent crega una mentida, sinó garantir que ningú crega en res. Un poble que ja no distingeix entre la veritat i la mentida no pot distingir entre el bé i el mal, i és un poble privat del poder de pensar». Malauradament, aquesta frase descriu amb precisió l’estratègia de la dreta de Castelló: sembrar dubtes, destruir la confiança ciutadana i promoure una societat desorientada, incapaç de distingir entre el que és just i el que no ho és.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló