Sols una paraula

Diu la llei de lleis, que Espanya és un Estat social i democràtic de dret. A Espanya la democràcia i l’Estat social no s’han completat, la transició no va desmantellar completament la dictadura. En un estat democràtic, aquesta, de vegades és soterrada baix el «tot per la pàtria», un aixopluc i comodí dels interessos dels poders legislatiu, executiu, judicial i econòmics. El dret és mutable segons si s’aplica a un partit polític acusat de beneficar-se amb la corrupció o pagar en diners b la reforma de la seua seu, a un furta gallines, o a un participant en una manifestació reivindicativa.

La llibertat ideològica política és limitada a tenir la idea que vulgues, però no a desenvolupar-la i portar-la a terme, sols pots pensar-ho. La llibertat ideològica religiosa, suposa el respecte de totes les religions, símbols i manifestacions. Un estat aconfessional com l’espanyol, oficialment no deu participar en cap manifestació religiosa ni permetre la construcció de símbols religiosos en llocs públics. No obstant això, es dona suport oficial a la simbologia i les manifestacions públiques, a una religió concreta, fins al punt que les forces armades, reverencien a representacions de sants i santes o entreguen medalles a imatges virginals.

Dret social

Així mateix, els poders de l’Estat participen en representacions públiques. Les intervencions dels tribunals en les decisions dels parlaments autonòmics o de l’estat abans de la promulgació de les lleis, són contràries a una interpretació democràtica de la llei i a l’exigible separació de poders d’una democràcia. L’interés social, que s’intuís de la definició constitucional de l’Estat, intervé en la vida pública en una ínfima proporció, el justet per tal que el galliner no s’escarote. Si envers ser un Estat social i democràtic de dret, fora un estat de dret social i democràtic, el canvi d’una sola paraula, un sols concepte, faria que la societat, la diversitat ideològica, cultural i la democràcia es beneficiaren per la prioritat del dret social i el dret democràtic. En un estat social de dret, es fan normes de construcció on tots tenen dret a un habitatge digne, i no barraques, però si en vols una l’has de comprar o llogar-la a preus inassumibles. En un estat de dret social les cases a més de ser dignes costarien un preu de compra o de lloguer assequible, un preu social assumible. Som un poble submís, conformista i escaldat!