Make Almassora fascist again

Si avui es perpetrés un vil assassinat d’un almassorí, per molt que m’esforce, no soc capaç d’imaginar-me un almassorí o almassorina que el justificara.

Durant l’Alemanya nazi, se’n van cometre molts, d’assassinats. No cal recordar que van ser més d’11 milions d’innocents els que van morir mitjançant diversos mètodes: càmera de gas, afusellaments massius o per malaltia pel fet de negar-los l’assistència mèdica o els aliments més bàsics; i alguns malauradament van ser veïns del nostre poble.

Escultures

La condemna d’aquestes atrocitats va ser profunda i arreu del planeta es van alçar escultures en memòria dels que hi van perdre injustament la vida. A Almassora en tenim un exemple molt clar: L’arbre de la vida, situat al carrer Sant Marc, en què hi ha unes manisetes amb els veïns que van ser deportats a camps de concentració.

El més greu de tot és que esta setmana un d’estos taulells ha aparegut trencat i d’altres, deteriorats; just en el 80 aniversari de l’Holocaust, just després dels actes organitzats pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló als instituts d’Almassora, just la legislatura en què es lleven plaques recordatòries de presons franquistes a Borriana, just el curs polític en què des de les institucions com la Diputació de Castelló retallen en ajudes per recuperar víctimes de la guerra, i un llarg etcètera.

En fi, com deia el filòsof George Santayana al seu assaig La vida de la raó, qui no pot recordar la seua història està condemnat a repetir-la.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament d’Almassora