Celebració de l’actual democràcia

Enguany es commemora el final de la dictadura franquista i el començament del segon període democràtic en Espanya. Alguns comentaristes, davant de la commemoració, han interpretat que d’alguna manera torna Franco o sembla que volen que torne, però en realitat, el dictador no se n’ha anat mai del tot. Sempre ha estat en la ment de molts espanyols, uns per condemnar-lo i altres per mantenir-lo amb l’esperança de què torne, perquè com deia Max Aub, hi ha feixistes que ho són de manera conscient i en la pràctica, altres no saben que ho són i uns tercers que ho neguen de manera clamorosa, però aquests últim són els pitjors, els més perillosos, els que tornarien a encapçalar una sublevació per acabar amb la democràcia. El fet és que a part de l’evidència d’aquests, també existeix una llarga relació, un catàleg de vestigis materials franquistes en Castelló i la província.

Ara que els neofranquistes han entrat en el Congrés de Diputats, parlaments autonòmics i molts ajuntaments com el nostre, ho demostren cada dia amb les seues polítiques discriminatòries contra la dona i els emigrants, volent anular les autonomies, negant el canvi climàtic, reivindicant monuments i vestigis franquistes com si foren pedres sagrades.

En realitat ara no es vol celebrar la mort de ningú, perquè la vida és l’únic que tenim les persones per presentar a la societat. El que es vol és homenatjar a aquells que van lluitar contra la dictadura, a favor de la democràcia, molts dels quals i les seues famílies van patir repressió i mort després de la guerra, essent perseguits, estigmatitzats i assenyalats de la manera més cruel i injusta. Per això el 1975 va significar motius d’esperança de tots ells de tornar a una veritable pau, a construir una nova democràcia, a exercir plenament totes les llibertats en un règim d’igualtat. Això és el que es vol celebrar. Tres anys més tard va arribar la Constitució en què ara vivim.

Opinar lliurement

No obstant això, hi ha molta gent que no vol recordar la data, amb l’excusa de què no hi ha que remoure el passat, que s’ha d’oblidat tot, que s’ha de fer tabula rasa. Es una altra opinió sobre el tema, que poden expressar en veu alta, precisament perquè estem en una democràcia i es pot opinar lliurement sobre les accions del govern de torn.

Però la història ja es va crear en temps dels grecs per recordar i aprendre del passat, per explicar el que va passar i educar-nos amb els seues fets, saber perquè hem arribat a ser com som. I actualment hi ha persones que enyoren la dictadura i reivindiquen la violència i no la raó i la concòrdia.

Recentment, en agost de 2024, en Castelló s’han acabat d’exhumar els més de 500 cossos dels afusellats pel règim franquista que estaven en el cementeri civil de la ciutat. Estaven allí des de 1938. En temps franquistes ningú va dir res públicament, aquell oblit que actualment es reclama per part d’alguns, va caure sobre els afusellats de manera implacable. Les seues famílies van guardar silenci per obligació o per precaució.

Esperem que aquell buit establert de la mà dels arqueòlegs, el suport de l’Ajuntament, Diputació i Generalitat, i la necessària iniciativa del GRMHC servisca d’espai de diàleg i símbol de pau d’aquesta segona democràcia estrenada fa quasi 50 anys.

Catedràtic d’Història