Al sud del port

Massa vegades quan parlem del futur dels ports com a porta de beneficis il·limitats oblidem els costos. I no em referisc als centenars de milions invertits en connexions ferroviàries o estacions, ni als de les inacabables ampliacions que furten terreny a la mar en benefici de creueristes i petroquímiques. No, del que parle és dels costos sobre la costa, el territori i el veïnat proper.

Eixe costat de la balança, de fora del recinte portuari, l’oblida inclús el ministre més batallat d’X (antic Twitter), Óscar Puente, que va visitar Castelló just el dia abans de la manifestació contra les desocupacions de Torre la Sal, però va obviar les responsabilitats directes del port en la regressió litoral, per exemple, d’Almassora. També hi ha costos a terra. La pols negra que arriba dels granels, fums, sorolls, olors, fuites, contaminació de l’aire i paisatgística, o riscos d’incidents en petroquímiques que cohabiten amb el port. Que li ho diguen al veïnat de l’Om Blanc! 

Riscos que s’incrementaran amb una planta d’hidrogen ¿verd?, que la multinacional britànica vol fer ara ampliant el Serrallo més prop d’Almassora del que s’havia previst i sense cedir l’aprofitament urbanístic per vials o dotacions. Com modifica això els riscos i el pla d’Emergències del Serrallo? 

Tindrà esta proposta de bp el vistiplau dels ajuntaments i el Consell abans que es garantisca el vial d’evacuació que reclama el veïnat? Caldria. Perquè els diners de l’administració i els beneficis del port haurien de compensar els costos que sempre s’obliden.

Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló