El gran traïdor

La pel·lícula de 1940 El gran dictador mostra un moment en el qual aquest, creient ser l’amo del món, juga amb el globus terraqüi. La pel·lícula, una paròdia del nazisme i el feixisme, presenta un dictador que dirigeix els assumptes de l’Estat a través d’un grup molt unit d’elits absolutistes. L’aspiració del dictador i dels que l’envolten és el poder. Vuitanta anys després, torna a fer-se realitat la mateixa escena, ara protagonitzada per un Trump–Hitler i Putin-Stalin, dos mons diferents amb ambicions semblants que avui beuen junts del mateix gamelló.

Fa deu anys Rússia va envair territori ucraïnés per motius injustificables. Els països col·ligats de l’OTAN amb EUA al capdavant, van empentar a Ucraïna a defensar-se i aturar la invasió amb la promesa de suport econòmic i militar. Ara, a la Casa Blanca hi ha un nou dirigent, autoritari, intransigent, amant del poder absolut, amb un historial mafiós i condemnat penalment. Vol eixir-se’n del conflicte, ha aplegat el final previsible, ha començat a negociar amb l’abans enemic.

És curiós, els EUA cada vegada que per interessos comercials, geopolítics o altres, escarota un vesper, acaba abandonant l’escenari. Deixa el país molt pitjor que abans, traint i amb el cul a l’aire als afectats i aliats. L’Iraq, Líbia, Síria, Vietnam, Afganistan, són exemples clars. Els EUA han perdut tots els conflictes armats, tant se val si participen amb forces armades pròpies, o armant a un exèrcit, quan no tenen èxit, fugen amb la cua entre cames.

Xantatgista

En el cas d’Ucraïna, hi ha una diferència: Trump és un xantatgista (si voleu saber qui és Trump mireu la pel·lícula El aprendiz -Youtube-) i exigeix el pagament a Ucraïna de l’ajuda i suport militar que ha rebut. Ucraïna ja està amortitzada, el seu paper aportant vides humanes i territori per afeblir econòmicament i militarment als contrincants, Rússia i Europa, s’ha complit. Dos competidors que tardaran anys a recuperar-se, i si ho fan potser continuaran essent dependents. El nou dictador estarà així preparat per a enfrontar-se en la guerra comercial contra la Xina sense cap llastre econòmic ni comercial. Ens queda l’esperança que el món no li caiga i es trenque.