La culpa de la dona

La riuada del 29 d’octubre és un d’aquells episodis terribles que tardarem a comprendre en tota la seva magnitud. Principalment perquè tot el Partit Popular, en una mostra d’indecència i falta d’ètica estratosfèrica, ha decidit no reconèixer cap error, mentir més enllà de qualsevol límit imaginable i, finalment, carregar la culpa als tècnics de la Generalitat i l’Estat, i, en última instància, a Salomé Pradas. Com sempre passa, la culpa per a la dona.

"Los mejores"

No ens equivoquem: Pradas formava part del que el PP anomenava «el gobierno de los mejores», aquell govern que, malgrat les alertes dels científics d’Aemet (la primera advertència alertant del perill va arribar el dijous), se’n burlava i els titllava d’exagerats. Formava part d’un govern que considerava desmesurada la decisió de la universitat de cancel·lar les classes, un govern que no va aturar el transport públic i el va fer circular per carreteres convertides en trampes mortals. Un govern en què el conseller d’Educació va marxar a casa mentre les escoles d’Utiel i Chiva quedaven inundades. Un govern que tenia tres consellers en lliuraments de premis i el president (el màxim responsable davant una emergència com aquesta) gaudint d’un dinarot, mentre la gent moria.

Salomé Pradas, com a consellera d’Emergències, no va estar a l’altura, i ara el PP li vol carregar tota la culpa per a salvar a Mazón. És escandalós com Begoña Carrasco, que no parava de dir que Castelló era afortunat perquè la número dos de la seua candidatura electoral era consellera, ara calla i permet que li carreguen el mort. Hi ha silencis molt eloqüents.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló