El lloc que mereixem

Avui, 8 de març, Dia de la Dona, no volem felicitacions. Gràcies, però no. El que anhelem és respecte i reconeixement. Diuen que la societat ha avançat, però, malgrat els passos endavant, la igualtat encara és una promesa incompleta en molts aspectes de la nostra vida. Puc parlar des de la meua pròpia experiència. Dona, jove i alcaldessa.

Cada dia he de demostrar més i esforçar-me el doble per tal de superar les expectatives que als meus predecessors se’ls donaven per fetes. Per què? Encara busque una resposta lògica.

He viscut situacions en què se m’ha faltat el respecte de múltiples formes. Sé el càrrec que ocupe. Però, no puc evitar pensar, i si fora home? Sé amb certesa que no hauria de suportar moltes coses. “A mi això no em passa”, em diuen altres alcaldes quan els explique algunes experiències.

Camí llarg

A una persona dedicada a la política se’ns exigeix molt, i així ha de ser. Però si, a més, som dones (i joves), aquesta exigència és triplica i et qüestionen molt més. Malgrat tot, cada vegada en som més les dones valentes que tirem endavant i liderem institucions. Però el camí és llarg...

Podem ser valentes, decidides, combatives, incansables. Però, què fem si la societat encara no està preparada? Encara ens cal avançar. Ens falten passos de gegant perquè escrits com aquest deixen de tindre sentit. Perquè no hàgem de continuar vivint situacions que no mereixem.

Gràcies a totes les dones que, dia rere dia, sostenen aquest món amb la seua força. Seguirem lluitant juntes.

Alcaldessa de Betxí