Anem, anem

És necessari que recuperem la nostra història, la tenim escrita des del nostre bressol al Castillione ripa di mare. La magdalena és a prop i, cal fer saber al veïnat la veritat dels símbols, recorregut i motius que usem. Fem que l’orgull de genealogia no naixca de símbols i llegendes inventades, que fan imbècils als nostres avantpassats. Som el que som i venim del Castell Vell i anem de processó i venim de commemoració. Comencem pel camí, aquest, hauria de fer-se pel Caminàs o de l’arboreda, possiblement era el camí per excel·lència, la seua existència es considera preromana. Venia des de Sagunt fins a Lledó on es partia en dos, un ramal és l’actual camí d’En Riera, que va fins a Benicàssim o més enllà. L’altre seguia recte fins a les mines de guix de la font de la Salut, possible punt d’aigua que abastia el castell Vell.

Diu la distòpica cançó del rotllo i canya, anem, anem a la processó. L’anada és la peregrinació penitencial, documentada des de 1375, on els peregrins anirien des de Castelló a l’ermitori de la Lledonera al costat del Caminàs. D’allí, pel Caminàs pujarien a l’ermitori de Sant Roc de Montpeller, de les Fontanelles o del canyaret, que per tots eixos noms és conegut, sant advocat contra les pestes, es resaria i es demanaria que ens deslliurés d’elles. Aprofitant l’avinentesa per a pegar un mosset i un traguet. La processó continuaria fins a la Magdalena continuant el ramal que passa per sota del Castell Vell. En aplegar se’n pujaria a l’ermita, per donar-li a la santa Magdalena les gràcies per les ventures aconseguides i demanar més benediccions.

Símbols

La tornada és la commemoració de la carta pobla, del rei Jaume I, en 1352, document que legalitzava l’ocupació de les propietats de l’alqueria de Benàrabe. Les terres i les cases o barraques, ja estarien ocupades des de l’expulsió dels àrabs en 1238. Els nous veïns eren analfabets i embrutits, però no eren carallots, ignorants. Quan baixaren, ho farien pel Caminàs, l’únic camí que existia en 1252, de dia, amb sol, i no en nit de tempesta i per la marjal. Fem les festes que vulguem posant-nos els vestits i avaloris que ens agraden, useu dels símbols que vos han imposat com la canya, el mocador, el denigrant simbolisme de les xiquetes del meneo, la senyera o la cinteta verda, però sigueu coneixedors que tot això és inventat.