Qui no treballa, no menja

La paremiologia valenciana està farcida de tot tipus d’expressions arrelades en l'ètica bíblica, com és el cas d’aquest títol. Fou sant Pau, en la seua carta als cristians de Tessalònica qui va encunyar una frase que tothom ha sentit. Conten una anècdota del papa Joan XXIII, quan un dia li van preguntar: «Sant Pare, quanta gent treballa al Vaticà?». I el Papa Roncalli, amb eixe bon humor que el caracteritzava, va respondre: «Més o menys, la meitat».

A Vila-real, hi ha moltes famílies que ho passen malament i que no arriben a final de mes. Les entitats socials són molt actives i és una realitat que ens expliquen sempre. Càritas, Creu Roja, Antonians, i moltíssimes més, fan una tasca imprescindible per no deixar tirats els veïns que necessiten ajuda. Molts dels pares de famílies que necessiten la seua ajuda, estarien feliços si trobaren una feina per poder dur a casa el fruit del seu treball. Per això, els polítics, com a màxims representants de la sobirania popular, no només hem de treballar durament, sinó que tenim l’obligació de vetllar perquè així ho faça tothom qui ens envolta, especialment a Ca la Vila. La veritat és que l’experiència en eixe sentit és positiva, ja que particularment estic rodejat de gent que es deixa la pell. Però el nostre zel ha de ser impenetrable i fonamental en l’ètica de la igualtat. No pot haver excepcions. Tothom qui s’emporte un sou dels veïns ha de treballar sense que es puga dubtar ni un segon.

L’apòstol, a la Carta als Tessalonicencs, denunciava l’actitud de les persones que vivien desvagades. Els exigia que foren com ell, que treballava «nit i dia, per no ser una càrrega a cap de vosaltres». En conseqüència, l’apòstol dels gentils exhortava als desvagats, «que treballen per poder menjar el pa que ells mateixos s’hauran guanyat».

Encara queda per al dia del treballador, però a les vespres de sant Josep, no tinc cap dubte que molts pares com jo veuen en el treball una de les seues millors qualitats.

 Regidor de Compromís per Vila-real