Amb pressió, hem salvat el Fons de Cooperació

Poden disfressar-ho com vulguen, poden marejar el discurs tant com els convinga, però la realitat és la que és: el Partit Popular va aprovar el pressupost de la Diputació sense destinar ni un cèntim al Fons de Cooperació. Ni un. La seua intenció, siguem clars, era carregar-se’l. Mai han cregut en ell, només cal fer memòria. El Fons de Cooperació el va impulsar Ximo Puig en la seua primera legislatura com a president de la Generalitat valenciana. I la Diputació de Castelló, governada pel PP, no va voler participar-hi. Va haver d’arribar el PSPV a la Diputació, amb José Martí com a president, per a sumar-nos a aquest fons i garantir que els diners arribaren als ajuntaments. En 20 anys de governs del PP en la Generalitat i 24 en la Diputació, mai van crear un fons d’aquestes característiques per ajudar els ajuntaments de la província.

Marta Barrachina, no ens oblidem, representa la continuïtat de l’expresident condemnat a presó Carlos Fabra al front del Palau de les Aules. És el reflex perfecte del seu llegat. Són polítics que no creuen en l’autonomia municipal ni en un repartiment reglat i just dels recursos entre tots els pobles.

Degueren pensar: «Ara que tornem a governar la Generalitat i la Diputació, és el moment de fer-lo desaparéixer». Però els ha eixit mal la jugada. Si per un moment van creure que el grup socialista no ens adonaríem o que ens quedaríem de braços plegats, anaven ben errats. Per a nosaltres, aquest fons no és una opció, és una necessitat. És l’oxigen que permet als ajuntaments, sobretot als més menuts, pagar serveis bàsics, mantindre infraestructures i tirar endavant projectes imprescindibles. Així que vam fer públic el greuge, vam mobilitzar alcaldes i alcaldesses, ho vam denunciar, i vam exigir el que era de justícia. I, quan la pressió ha estat insuportable, el PP es va veure forçat a rectificar.

Colp de gràcia

I, damunt, ara van de grans defensors; és de jutgat de guàrdia. Volen fer-nos creure que el fons sempre ha estat en els seus plans, que ho tenien previst, però ja no enganyen ningú. No era cap estratègia, era un colp de gràcia dissimulat que no els ha funcionat perquè ens han tingut enfront, perquè no hem callat, perquè no els hem deixat fer i desfer com si els ajuntaments foren joguets d’usar i tirar. Tot i la rectificació, la irresponsabilitat de Marta Barrachina i el seu equip ha tingut conseqüències. Si els diners hagueren estat pressupostats des del primer moment, almenys la part obligatòria, els ajuntaments haurien pogut generar crèdit des de gener i avançar projectes. En canvi, el PP va condemnar els municipis a la incertesa, deixant-los sense aquest suport econòmic durant mesos, obligant-los a ajornar iniciatives i posant en risc serveis essencials.

Per això, que el PP vinga ara a donar lliçons és, simplement, ridícul. Igual de ridícul que pretendre que ens fiem de la paraula de la presidenta de la Diputació, quan la seua llista de promeses incomplides donaria per a escriure una novel·la més llarga que el Quixot. Ací alguns exemples. Quan estaven en l’oposició, exigien 5 milions per a un bo comerç, i ara, ni rastre. Prometien eliminar l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) a les empreses de la província, i ara, ni un gest. Reclamaven ajudes per a la rehabilitació de vivendes, res. Defensaven un pla per a millorar les instal·lacions esportives, tampoc. Plans d’ocupació per a municipis amb especials dificultats com els afectats per la Marie Claire, res de res. Així que, fiar-se de la paraula de la senyora Barrachina? Impossible.

Per cert, la presidenta no va consignar al pressupost del seu poble tots els diners que ara rebrà del Fons de Cooperació, i la seua vicepresidenta, al capdavant de l’àrea econòmica de la Diputació, directament no havia posat ni un euro als comptes del seu ajuntament. Una altra prova que deixa ben clar que la seua intenció era llevar-lo o, com a molt, dotar-lo amb recursos mínims. En qualsevol cas, inacceptable.

Trampes

Insistisc, si han hagut de rectificar, no ha sigut per voluntat pròpia, sinó per la pressió exercida pels socialistes i pels alcaldes i alcaldesses, de tots els colors, uns en públic, i altres en privat. I després de tot, encara tenen la barra de dir que hem mentit i enganyat als pobles. Si destapar les seues trampes i exigir el que és just és mentir, que em posen al capdavant de la llista, jo encantat. Tant de bo hi haguera més mentiders com nosaltres, capaços de lluitar fins a garantir que els ajuntaments reben el que els pertoca.

Al PSPV ho tenim molt clar: governar no és improvisar. No és jugar amb els recursos dels municipis. Governar és planificar, garantir estabilitat i assegurar que els ajuntaments tinguen el que necessiten a temps. Per això, no només continuarem plantant cara, sinó que anirem més enllà. Perquè quan una causa és justa, la rendició no és una opció. I si alguna cosa hem deixat clara, és que quan el PP intenta imposar el seu joc, sempre ens trobarà enfront.

Alcalde de l’Alcora i secretari general del PSPV-PSOE en la província de Castelló