Beneït el qui ve...

Avui, Diumenge de Rams, Crist entra triomfant a Jerusalem. Ho fa muntat en un pollí, entre branques d’olivera i al crit d’Hosanna, amb el camí encatifat per a la seva arribada a mode d’entronització, com acostumava el poble a saludar al pas dels grans senyors.

Aquest diumenge, pòrtic de la Setmana Santa, celebrem, al mateix temps, l’anunci de la seva Passió. I ho fem en l’any Sant de l’Esperança, per a perpetuar que l’amor més gran surt pels nostres carrers per a recordar-nos quant beneït és el qui ve en nom del Senyor.

«Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va inquietar. Qui és aquest? La multitud responia: Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea» (Mt 21, 10-11). Ja el profeta Zacaries havia vaticinat aquesta escena de l’Evangeli: «Alegra’t, ciutat de Sió, crida de goig, Jerusalem! Mira el teu rei que ve cap a tu; arriba humilment, muntat en un ase, en un pollí, un fill de somera» (Za 9, 9).

Què significa tot això? Que el nostre rei no ambiciona or, ni grans fortunes, sinó que ve revestit de senzillesa, perquè la seva riquesa no habita en nimietats materials, sinó en el tresor del seu cor.

L’idioma de Jesús és el de la humilitat i la seva autoritat no es regeix per les regles d’aquest món. Ell podria haver arribat perfectament com ho fa la reialesa i, no obstant això, la seva entrada triomfal la duu a terme muntat en un pollí i vestit amb l’única túnica de la pobresa. I ho va fer així sabent era el preludi del triomf definitiu sobre el pecat que hauria d’obtenir als pocs dies en l’altar de la Creu.

La nostra diòcesi s’omple de gent aquests dies per a gaudir i trobar aquesta pau. Tal vegada no reparem a pensar en el que succeirà i, per això, vull convidar tots els diocesans a viure una Setmana veritablement Santa, de trobada amb el Senyor, seguint els seus passos des d’entrar a Jerusalem, passant per la Passió, fins al Diumenge de Resurrecció.

Siguem signes d’esperança, a imatge i semblança de Jesús, escampant llavors de pietat en llocs amagats on el dolor anhela una paraula de consol. Només així, podran dir, també, de nosaltres: Beneït el qui ve en nom del Senyor!

* Sergi Gordo és bisbe de la Diòcesi de   Tortosa