De festa

Segurament el lector o lectora recorden les intervencions d’aquell alt executiu de la Comissió Europea de nom Rutte, Mark Rutte. Era un senyor molt ben posat, impecable sempre, sec i adust que es va afanyar i divertir criticant els països del sud europeu dient que érem malfeiners. Massa festers. I que ens gastàvem els diners que els austers europeus del centre i del nord ens havien regalat. 

Doncs bé, ara el mateix senyor és l’amo de l’OTAN. I déeu cobrar un sou d’allò més gruixut, a més d’un fum de privilegis. Deia Rutte que tenim massa festes.I dic que nosaltres, valencians i valencianes de tota mena n’acabem de celebrar a cabassos. I continuarem amb les Pasqües i el Primer de maig.

Té raó el senyor Rutte? El fet és que encara que tinguem tant de dia d’oci i festa això no ha evitat que tinguem  un bon creixement del PIB i, més important encara, fent que la ciutadania visca relativament feliç i amb moltes necessitats cobertes pels impostos que paguem. I molts dels seus compatriotes miren de baixar cap ací per poder tindre sol, bones atencions, pau i tranquil·litat social i uns preus meravellosos per a ells. On és el mal doncs?

Tenim una forma de viure mediterrània. I no han de ser els membres distants de la burocràcia, encara que siga una de ben moderna, qui ens diga com hem de viure i enfocar la nostra existència diària. 

El poder, un de prepotent com el seu, menysprea les formes populars, i de les masses, de diversió, alegria i distància dels treballs diaris. Tal vegada que gent com ell i els de la seua colla no tenen necessitat de tanta festa. Són exquisits ells! Nosaltres amb les maneres populars els fem angúnia. Però no s’estan de tindre tot de privilegis excessius.

Que ens deixen les nostres festes, perquè mentre estiguem en això no ens endinsarem en eixa canturel·la que tenen ara com imperativa OTAN i Comissió sobre el rearmament.