L’amor sempre venç!

Al·leluia! Molt bona i santa Pasqua estimats germans i germanes, amics i amigues! L’Església universal torna a constatar el major designi de la història, el triomf de la llum sobre la foscor, l’aliança eterna que impregna aquest món de bellesa: Jesucrist ha ressuscitat! Veritablement, ha ressuscitat!

El nostre Déu «no és Déu de morts, sinó de vius» (Lc 20, 38). Per això, el Senyor de la Vida, ve a visitar-nos com als deixebles per a anunciar-nos la glòria eterna de la Resurrecció: pau a vosaltres! (cf. Lc 24,36). Amb aquesta certesa de la Resurrecció de Crist, de la qual som testimonis pel seu infinit i incommensurable amor (Fets 1, 22), ens endinsem en un camí d’esperança que converteix la tribulació en consolació, el plor en alegria, el dubte en certesa. Ressuscitar, amb Crist, és una tasca del dia a dia; una missió fraterna.

El Senyor obre les portes de la nostra fe perquè siguem apòstols i servidors de l’Evangeli allà on hi hagi un crit de desconsol, un cos magolat o una mirada trencada per la solitud. Ell, després d’haver-se humiliat fins a la mort (i una mort de Creu), ha trencat les cadenes del pecat i ens ha obert un pont cap a la vida: amb les dones que van córrer a anunciar la notícia als germans (cf. Mt 28, 8-10), amb el plor de Maria Magdalena després d’haver-se trobat amb el Ressuscitat (cf. Jn 20, 14-18), amb Pere i Joan corrent fins al sepulcre (cf. Jn 20, 3).

Avui som cridats, una vegada més, a ser testimonis de la presència de Crist Viu, a ser reflexos d’aquest Amor que es dona en abundància (cf. Jn 10, 10) i es parteix i reparteix sense mesura; al peu de la Creu, en el Sacrifici de l’altar, el Banquet, o en el miracle de la vida.

«Si Crist no ha ressuscitat(com va deixar escrit sant Pau) la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe» (1 Cor 15, 14). Anunciem, doncs, l’alegria desbordant de la Llum que avui neix per a il·luminar cada racó d’aquesta Terra amb la seva inesgotable bondat.