Què podem fer amb l’habitatge?

Després de dues setmanes parlant del problema de l’accés a l’habitatge (crec que tots tenim clar que ens afecta a totes i tots, no només als joves), i que fins i tot els que tenim habitatge estem pagant aquesta situació, caldria parlar de què s’ha de fer des de les administracions.

Primer de tot, cal dir que, per a capgirar la situació de l’habitatge, calen principalment canvis legislatius en les lleis estatals. I això passa per un govern i un ministeri socialista que no està per la feina. Cal limitar els pisos que poden comprar els inversors estrangers, cal gravar la tinença de pisos buits i, sobretot, cal penalitzar aquells que acumulen pisos. Perquè una cosa és pensar en el futur dels teus o tindre una casa al poble o a la platja, i una altra de ben diferent és especular.

Preu del lloguer

I des de la política local i autonòmica? Doncs cal que el PP no torne a convertir habitatge protegit públic en habitatge de renda lliure, com ha fet Begoña Carrasco. Cal declarar zones tensades en aquells barris de la ciutat on el preu del lloguer no para de pujar, i també cal que aquest PP incloga els inquilins dins les bonificacions de la taxa de fem. Cal que el PP no retalle ni paralitze les obres d’habitatge social. I cal que no perdem els fons europeus per construir pisos de lloguer social a Castelló, encara que per a això siga necessari complir amb l’Agenda Urbana aprovada al ple de l’Ajuntament i construir habitatge públic en solars municipals.

Amb unes poques polítiques locals no solucionaríem del tot el problema, però sí que ajudaríem a reduir una situació que cada vegada és més insostenible.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló