Nous sense sostre

L’emergència de l’habitatge toca de ple les nostres comarques. Ho saben els joves i no tan joves que han descartat, per impossible, l’adquisició d’un habitatge i que cada volta tenen més dificultats en llogar. I qui pot fer un projecte de vida sense garantia d’un sostre?

Esta setmana este periòdic publicava que el preu del metre quadrat a Castelló havia pujat un 8%, dos punts més que la mitjana estatal! I que també augmenta molt la compra per part d’inversors estrangers, que copen ja un 13% de les operacions a Castelló.

Lloguer

L’alternativa del lloguer tampoc és actualment una solució: han augmentat un 10% anual. El doble que els salaris! I tampoc serà per cases buides! I no em referisc només a les 2.060 propietats que, inexplicablement, encara acapara la Sareb. Sinó també a les 23.000 cases que continuen buides des del boom. O als milers de cases antigues que, segons l’INE, en almenys huit dels nostres pobles suposen el 30% dels habitatges. Pobles amb una casa buida de cada tres però sense oferta per comprar o llogar.

Amb este panorama, i davant del pluf del plan Vive de Mazón (que només projecta 121 habitatges socials en un una província que en necessita 50.000), què es pot fer?

La solució no és fàcil, però cal fer alguna cosa. Per això, al ple de la Diputació vam proposar un pla per limitar el lloguer turístic i crear ajudes per rehabilitar cases velles als nostres pobles. La proposta, per desgràcia, no es va aprovar. PP i Vox van fer com Mazón: ignorar el problema.

Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló