Apagada general

No han passat ni 72 hores des que vam tornar a tindre llum i, encara que tothom ha tornat als seus treballs i rutines, tenim una sensació de feblesa i de que allò que crèiem segur i immutable no ho és tant. Un fet com aquest serveix per valorar les coses realment importants, les que haurien de ser la nostra primera prioritat política, per davant de discursos buits i de l’organització de sopars amb diners públics de 100 euros per cobert, com els que organitza el govern de Carrasco.

Cal dir que el comportament del poble de Castelló ha sigut exemplar, i que els tècnics han resolt el problema d’una manera eficient. La situació, per a molts, va ser complicada: persones que depenen de la bateria d’una bomba d’infusió o d’un respirador d’oxigen, o persones que, enmig de la foscor, van caure i es van fer mal.

Comunicats

Més enllà de la llarga llista de polítics al voltant d’una taula, caldrà obrir el debat sobre si, en una crisi, necessitem que a les xarxes socials institucionals aparega l’alcaldessa asseguda al cap de taula, o si és millor que se’ns faciliten comunicats comprensibles i útils, sense omplir de propaganda uns canals que la ciutadania utilitza per estar informada de forma ràpida.

Un esdeveniment com el que vam viure dilluns ens hauria de fer reflexionar sobre moltes coses. Perquè quan parlem d’energia, parlem de rentar la roba, de cuinar aliments, de dutxar-nos amb aigua calenta... Parlem del benestar de les famílies. I els avisos que açò podia passar ja hi eren, encara que l’actual govern espanyol, amb Sanchez al capdavant, negava l’amenaça no fa tant de temps.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló