La llengua reviscola

Diu una dita, que l’arbre des de xicotet s’adreça. La manca, o la limitació d’elements necessaris per al desenvolupament personal de l’arbret, el convertirà en un bonsai dirigit al caprici de qui el domina. En el cas cultural, és un bon camí, que xiquet i xiqueta, coneguen tot allò que forma part de l’espai on es desenvolupa la vida. Les decisions polítiques encaminades a la limitació de coneixements emparades en l’aixopluc d’un mal ús de la llibertat parental, porten indefectiblement als menors a un hivernacle cultural. És curiós que els contraris a l’ensenyança de l’idioma català, intenten des de sempre desbaratar la diversitat cultural de les nacionalitats espanyoles, sobretot aquí, al País Valencià. La finalitat última és colonitzar-les lingüísticament. Des de fa cents d’anys s’ha intentat als territoris de llengua no castellana, però sobretot als de llengua catalana i més aquí al País Valencià.

Fracàs

D’aquesta manera, pretenen reduir les essències diferenciadores, a una acció folklòrica, a un mínim comú denominador d’eixa diversitat de la qual s’autoanomenen pregoners. Per això, tant si governa la dreta o el PSOE, se sostrau per acció o omissió a la població, dels accessos a les diverses fonts d’informació en català com ara la connexió a canals de televisió entre les Illes, Catalunya o el País Valencià. L’últim intent de promoure l’artificiós conflicte lingüístic al País Valencià ha estat la idea de separar als xiquets en l’escola en funció de la llengua, i ha estat un complet fracàs. Avui em sent veritablement satisfet, els meus nets saben valencià, i quan volen el parlen, eixe és l’exercici de la llibertat.

Pense que no està tot perdut i que l’esforç familiar i escolar als anys vuitanta per la llibertat lingüística dels nostres descendents, no ha caigut en un sac trencat. Si el primer interés de l’educació és el desenvolupament harmoniós dels nostres fills, és clar que aquests han d’adquirir tots els coneixements que els permeta elegir lliurement de majors. Aquesta elecció no estaria completa si en el seu desenvolupament com a persones se sostreu una part important dels elements que ho permeten li pertanyen i son part dels seus drets fonamentals.