Diluir Cevisama

Recorde nítidament la primera volta que vaig anar a Cevisama perquè, tot i arribar a primeríssima hora, vaig haver de deixar el cotxe a kilòmetres de la fira. Eren temps en què el pàrquing de sols verds de Firavalència col·lapsava només obrir per l’allau de professionals, de Castelló i de la resta del món, que s’hi aplegaven. Temps en què els cartells de Fotos no inundaven l’entrada del recinte i cadascun dels expositors, tractant d’impedir que les fotos dels Nokia (que encara existien) dels xinesos, plagiaren dissenys i creacions.

Des de llavors, la internacionalització i la concentració ha transformat del tot el sector ceràmic. La indústria ha sabut aprofitar oportunitats i afrontar les amenaces que van succeir el plagi xinés: el bloqueig algerià, el dúmping asiàtic, l’amenaça índia, la competència italiana, la manca de terra, la guerra; els aranzels...

Referència mundial

I malgrat tots els canvis, Cevisama es continuava erigint en la cita de referència mundial i com a termòmetre de la nostra indústria. Per això, la seua dissolució és un colp fort per a Castelló. Per això, no haver-ho impedit ha estat un error. Més encara perquè fa temps que l’eixida progressiva de firmes de referència del certamen ho presagiava. Però el Govern de Mazón ha fallat de nou. I el de la Diputació ha callat, mentre s’alcen veus entre els empresaris que clamen per una nova cita ceràmica. Caldrà exigir a Consell i Diputació algun tipus d’alternativa, perquè 17.000 llocs de treball s’ho valen.

Portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló