La fera ferotge

Als preliminars de la II Guerra Mundial, els països europeus vivien l’eufòria de l’espectacular desenvolupament del nazisme i del feixisme, de les feres ferotges. Un desenvolupament, autocràtic, individualista i racista. A quasi tots els països europeus i als EEUU, els seus habitants blancs es manifestaven com una raça superior, més guapa, més alta i més intel·ligent que la resta dels humans. L’altra fera ferotge venia dels països de l’est, de la Revolució Russa, on el comunisme incipient tractava de fer-se un lloc en el tauler mundial com a ideologia dominant, una ideologia que com les altres, era sanguina, excloent de tot aquell que no combregarà amb els seus criteris, de germandat obrera, igualtat social, o sacrifici patri.

En les dues existia un odi injectat pels ideòlegs, contra els jueus, els gitanos i qualsevol altra ètnia, religió, o costums que no compliren els estàndards creats per la ideologia. Les dues feres eren complementàries i buscaven amb igual ferocitat la mateixa homologació social, la inexistència de crítica, i el nacionalisme excloent i l’adoració de la persona del líder i la ideologia. Manifestacions militaristes, desbordants de proclames d’exaltació de la cosa pròpia i eliminació de l’alié, un orde per damunt de drets, la uniformitat ideològica per damunt de la llibertat. Un procés que, aplicat a les últimes conseqüències, els va portar a una dictadura autocràtica, nacionalista i autoritari, militar i policial i a la necessitat de trobar un enemic intern o extern a qui culpabilitzar de les carències del sistema i les penúries socials.

Nou pla econòmic

Avui el sender encara estret sembla adreçar-se al mateix camí, però sense ideologia, EEUU, Rússia i la Xina, Israel i partits polítics d’arreu del món ja no disfressen els seus interessos econòmics d’ideologies, ara estan dibuixant un nou pla econòmic del món sense concessions que no sembla amistós. A Europa, com ens descuidem, rebrem els colps. El millor en la mesura del possible és la independència en les millors condicions de tots tres blocs, alguna cosa com ser volgut per tots i necessitat per ningú. Potser nosaltres no podrem ser una fera ferotge, però defensant els nostres drets, hem de ser un sol gat que sàpiga arrapar.