El llarg i càlid estiu

Hem emprat aquest títol emblemàtic de la pel·lícula de Martin Ritt, de 1958, recent posada en TVE, per iniciar aquesta nova etapa de col·laborador de Mediterráneo, sense Pepe Beltrán. Per l’estiu que ens espera, segons les previsions, més llarg que mai a causa del canvi climàtic, de la sequera i dels turistes que arriben.

L’estiu sempre ha estat associat a les vacances en molts sentits, no només de les escolars, per les quals els mestres han estat tant criticats, sinó per la resta d’activitats quotidianes afectades per exemple per la falta de peces de recanvi o de l’especialista corresponent. També la presa de decisions importants agafa vancances, com si aquests mesos de xafagor foren l’excusa per no diligenciar una documentació necessària. En el fons o en la superfície moltes activitats paren en estiu, també en política, és com un temps sense història, tancat el Parlament i obertes les declaracions estridents i mig buides, encara que és quan s’evidencien les obres pendents en les carreteres de tots els viatges amb la visió perenne dels treballadors suats a la vora del quitrà calent de l’asfalt.

En Castelló, antigament, el temps de l’estiu era el del treball agrícola per excel·lència, no només de les collites, encara que entremig també estaven les festes pàtries de juliol i les més divertides d’agost, però eren dies concrets i assenyalats. El treball de la terra no podia parar. Actualment han canviat les coses perquè amb la mecanització es fa tot més ràpidament, no sé si millor, i d’altra banda l’abandonament del cultiu per la baixa rendibilitat, fa que la feina no es veja tant, sobretot a les hores centrals del dia quan de vegades es passa amb el cotxe pels camins cap a l’alqueria o el mas i no queda ja ningú. Però en la ciutat les obres segueixen poblant carrers i voreres amb les restriccions del tràfec de vehicles i els embussos corresponents. Efectivament, les baixes emissions s’han aconseguit perquè no es pot passar i la dissuació d’agafar el cotxe ha funcionat. Educació vial.

No sabem si a l’estiu també s’ajornen els sentiments. En un principi sempre l’hem associat amb el temps de divertir-se, de no estudiar (alguns), de la disbauxa, dels amors a temps limitat, amors d’estiu, deia la cançó. Sembla que els amors seriosos, els que han de durar més o sempre, han d’ocórrer en la resta de l’any, encara que les conseqüències de l’estiu, de vegades arriben a la primavera.

Buidant caixers

Es canvia també el paisatge de la ciutat pel de la platja o uns pocs pel de la muntanya, també s’atura així la ciutat. Els polítics del ram, voldrien que el turisme fora una activitat de tot l’any, que no parara, que segueixca fruint i que tot siga gastar, buidant caixers i butxaques. Volent així que tot l’any fora de vacances, de festa. Però qui produiria bens?

El llarg i càlid estiu com podem veure dona per molt, però no per tot. Es cert que l’actitud canvia i en general la gent sembla que està conforme, fins i tot amb aquesta liberalitat produida pel calor arriba a mostrar també sentiments deshinibits, amagats, com en la pel·lícula, en què el foraster, Paul Newman, acaba per trobar el somni. També per això és necessari l’estiu.

Catedràtic d’Història