Davant l’odi, color!

Esta setmana hem acabat la pintura d’un mural de gran format en el barri Carbonaire, dedicat al moviment LGTBIQ+. No és un mural qualsevol: és un símbol de la nostra ciutat i del temps en què vivim. És un homenatge a persones com Elena Fortún, Pedro Zerolo, Alan Turing, Chavela Vargas, Freddie Mercury o Federico García Lorca, que van obrir camins de llibertat en contextos molt més difícils que l’actual. I també és un recordatori que encara hui, en ple 2025, queda molt camí per fer.

Les reaccions en xarxes socials han sigut una prova d’això. Hem rebut moltíssimes mostres d’agraïment, alegria, orgull i suport. Però també un grapat de comentaris plens d’odi i de prejudicis. Alguns, directament intolerants. Altres, disfressats d’arguments sobre prioritats o despeses innecessàries. Però al final, tots tenen un denominador comú: la incomoditat que genera la diversitat, el color i la llum. Molts voldrien que la societat continuara vivint en blanc i negre, en la seua nostàlgia del NO-DO, i que els armaris romangueren tancats per sempre. Però la Vall d’Uixó no és això: és una ciutat diversa, plural i orgullosa del que és.

El mural no és una extravagància ni cap frivolitat. És una aposta per dir, alt i clar, que totes i tots som iguals. Que ningú ha de ser invisibilitzat ni discriminat. Que l’activisme, la música o la literatura han estat plens de referents LGTBIQ+ que massa temps van ser silenciats. Hui tenen un espai de reconeixement en el nostre poble. I això és un missatge potent per a les noves generacions: ací ningú ha de demanar perdó ni amagar-se per ser qui és o estimar a qui estima.

També és una aposta per l’art urbà com a eina de transformació social. Ho vam comprovar amb el mural de les dones referents a l’avinguda Cor de Jesús. També va començar amb la polèmica que tracten de crear els de sempre. I hui és un punt d’orgull, visitat i fotografiat cada setmana. Este mural tindrà el mateix camí. Les crítiques del present es convertiran en silenci davant de l’evidència: que hem fet ciutat i que hem fet memòria col·lectiva.

I té encara més valor perquè està pintat per dos artistes locals: Miguel Carlos Montesinos i Rubén Paricio. Dos creadors que mereixen també treballar i mostrar el seu talent a la seua ciutat, com també fan en els altres municipis.

Apostar per murals com este no és només defensar la diversitat, és també donar suport a l’art i a la creativitat vallera, generar oportunitats per als nostres artistes i reforçar l’orgull de qui porta el nom de la Vall als concursos de pintura que se celebren per tota Espanya.

Avanç en molts fronts

Però convé deixar-ho clar: un Ajuntament no fa només murals. Té capacitat i recursos per a avançar en molts fronts alhora. Esta mateixa setmana licitarem les obres de canvi de la gespa dels camps de futbol de la Moleta. En poques setmanes reprendrem la construcció del segon pavelló poliesportiu. I d’ací a deu dies començaran les obres del nou parc aquàtic. Són projectes que generen oportunitats, fomenten l’esport i responen a necessitats de la ciutadania. I això ho fem al mateix temps que invertim en cultura i en igualtat. Perquè una ciutat moderna no és només formigó i asfalt. És també valors i convivència.

Per això és tan important no caure en el parany de les crítiques dels qui ens volen tancats als armaris. Quan, per exemple, es diu que «els diners del mural haurien d’anar a asfaltar carrers», s’està manipulant. El pressupost municipal té partides diferenciades i es pot -i s’ha de- invertir en moltes coses alhora. No es tracta de triar entre asfaltar o defensar la igualtat; es tracta de fer totes dues coses. Perquè el progrés és complet o no és progrés.

Els missatges d’odi que hem rebut no ens fan dubtar. Al contrari! Ens reafirmem que el mural era necessari. Perquè quan encara hi ha gent que es molesta davant d’un símbol de llibertat, vol dir que queda camí per recórrer. I eixe camí el recorrerem amb fermesa, com hem fet en estos deu anys que portem de govern.

Responsabilitat enfront de crispació

Sé que demanar responsabilitat i altura de mires a alguns sectors és massa. Prefereixen la crispació, el crit fàcil i el comentari en xarxes ple de bilis. Prefereixen el blanc i negre del passat a la paleta de colors del present. Prefereixen la foscor dels armaris a la llum del mural. Davant això, la Vall és i serà una ciutat que no deixa ningú enrere. Una ciutat que defensa els drets i les llibertats amb la mateixa serietat que construeix infraestructures, amplia el polígon industrial i genera ocupació. Una ciutat que aposta per la llibertat com a motor de futur.

No em cansaré de repetir-ho: la igualtat no té preu. La diversitat no és una amenaça, és una oportunitat. I la memòria no és un luxe, és una necessitat. Per això, més enllà del soroll, esta obra d’art és ja un símbol per al barri Carbonaire i per a tota la Vall. Un símbol que ens recorda que, com més color i més llibertat, millor.

Alcaldessa de la Vall d'Uixó