La dreta, la llengua i el pi carrasco

En les corregudes de braus, la quadrilla torera la componen el torero i els subalterns, aquests són els banderillers, el mosso d’espases i el picador. La seua funció està a ajudar al torero en qualsevol cosa que necessita: com per exemple dirigir al brau cap un lloc determinat, donant-li temps al torero a posicionar-se en la plaça. De la mateixa manera que el Partit Popular fa amb l’ignorant de Mazón quan es troba amb conflictes motivats per la seua incompetència i manca de coordinació.

Al País Valencià el partit que gestiona el govern de Vox, trau a l’entarimat polític el tema de la llegua, establint normes que disminueixen les possibilitats dels organismes professionals com l’AVL que defensa la unitat lingüística o l’oficialitat de l’ús de la llengua, enemics públics de la dreta valencianista (de València), meritòria i destacada per les pífies de tota mena i pels intents de no assumir responsabilitats. Al País Valencià, hi ha un rastre d’ineptes polítics que de la seua ignorància fan senyera.

Al País Valencià, quan manen les dretes són com el pi carrasco (guaita, com l’alcaldessa). Quan és menut sol destacar entre el coscoll, brossa i matoll, és tortuós, oportunista, de fruits xicotets, sense valor nutritiu. Sols productius per al seu benefici reproductiu. És una espècie piròfila, amiga del foc, inflama l’ambient i arrasa tot el que l’envolta, afavorint la propagació seminal pròpia i convertint les cendres de la seua rodalia en aliment per a les seues llavors. Com a colonitzador, elimina tot allò que siga originari del terreny on s’assenta, oportunista, es troba sempre cara al sol.

Les dretes valencianes, cada vegada que toquen la cultura més enllà del folklorisme es jacten de la seua ignorància. La corrupció no és tan sols rebre diners o prebendes per raó del càrrec, igual que la Magdalena no és tot sol anar-hi de festa la corrupció també és prostituir la llengua per raons ideològiques. No soc portador d’un gran bagatge lingüístic, pot ser que per això des d’aquesta modesta columna preste la meua adhesió al manifest dels més de 300 escriptors contra els atacs del Consell a la llengua i l’AVL, en el que reclamen que la llengua reste fora dels debats polítics.