9 d’Octubre

Aquest no és l’article que voldria escriure, les coses com són. Quan arriba el 9 d’Octubre, sóc dels qui pensen que cal fer un article institucional i de país, i això vol dir escriure d’on venim i cap on anem, escriure sobre el que som, el que hem sigut i el que volem ser. Sí, ho sé, sóc conscient que això fa que els articles siguen prou repetitius d’un any a l’altre, perquè avui cal recordar el llegat de Jaume I, manant-nos protegir els febles dels poderosos. Avui cal recordar que la nostra diada és música, tradició i reconeixement a investigadors, literats, artistes, demòcrates, feministes, persones que fan gran el país.

Però avui no podré parlar de tot això, perquè al País Valencià vivim una anomalia institucional. No hi ha cap excusa política, ètica ni moral per continuar mantenint com a president de la Generalitat i com a membres del seu Consell una sèrie de persones que, no sols són responsables, per la seua negligència, de la catàstrofe més gran que hem viscut en els darrers anys, sinó que, a més, ens han mentit en tantes ocasions que és indecent haver d’anomenar molt honorable al president del Partit Popular.

No ens equivoquem: si Carlos Mazón continua presidint, com a primer dels valencians i valencianes, el govern de la Generalitat, és perquè ell vol, però sobretot, perquè el Partit Popular i Vox l’hi ho permeten, ignorant i menyspreant les 229 famílies que van veure com els seus éssers estimats morien mentre el govern del Partit Popular estava de dinarot, a casa o en entregues de premis. Avui és un dia trist per a la Generalitat com a institució.

Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló